Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar un decret on nomenava a Martin Bormann com a secretari del Führer. Aquella firma feia que Bormann acumulés encara més poder, ja que fins llavors només portava els assumptes del NSDAP, i ara com a secretari podia actuar oficialment en qualsevol camp del Reich, tot i que de fet ja en portava la direcció dels assumptes interns.
Hitler es va reunir durant aquell dia amb Ion Antonescu en el Palau de Klessheim. El dictador va rebre al seu homòleg romanès a l’estació ferroviària de Liefering, a Salzburg, al costat de Joachim von Ribbentrop per després portar-lo al Palau. Després de deixar a Antonescu a la seva habitació, Hitler va mantenir la seva habitual reunió informativa. Un cop acabada aquesta reunió es va preparar l’entrevista amb Antonescu. Els mapes d’escala 1:300.000 del front oriental varen ser guardats i en el seu lloc es varen estendre uns mapes d’una suposada situació que els era més favorable pels seus interessos. Un cop varen tenir els nous mapes desplegats, Heinz Linge li va picar l’ullet a Hitler per indicar-li que tot estava a punt. A continuació, Hitler es va dirigir a la suite d’Antonescu per portar-lo a la sala de la reunió.
A la sala hi havia oficials romanesos, funcionaris del Ministeri d’Afers Estrangers, Von Ribbentrop, Otto Meissner, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl i altres. El dictador va engegar la reunió amb un to triomfalista i va donar una visió optimista sobre la situació en el front oriental. Hitler també el va intentar convèncer perquè deportés als jueus romanesos i li va prometre que, després d’haver-los expulsats, l’economia, la vida cultural i altres sectors havien conegut un fort auge, a part, segons Hitler, havia unit al poble. El dictador romanès li va dir que ell ja voldria lliurar-se dels jueus romanesos, però també li va dir que no tenia a on enviar-los i li va parlar de la dificultats que havia tingut per transportar als jueus fora de Romania a través de Bulgària. Un cop acabada la reunió, Antonescu va tornar a Romania i Hitler a Obersalzberg de bon humor.
A la nit, Joseph Goebbels, que no li va fer gens de gràcia el nomenament de Bormann perquè sabia que ara controlaria encara més a Hitler, acompanyat per Walther Funk, es va dirigir a Berchtesgaden per participar l’endemà en una reunió presidida per Hermann Göering. Durant el viatge, Funk li va explicar que molts amics de l’entorn de Göering eren corruptes.
Després de veure que la Gestapo executava a molts detinguts abans de que haguessin sigut entregats al tribunal i per aquest fet els tribunals perdien molt de temps revisant casos de persones que ja havien sigut executades sense que ho sabessin, Ernst Kaltenbrunner va difondre un comunicat en que s’ordenava a la Gestapo que advertís als tribunals locals de les execucions practicades perquè n’estiguessin al corrent. La informació que havia de donar la Gestapo es limitava amb el nom de l’individu i el fet pel qual se l’havia executat.
A la Unió Soviètica:
El Comitè de Defensa de l’Estat va donar autorització per l’obertura dels laboratoris científics.
A Tunísia:
Els francesos varen alliberar Kairuà i Susa.