Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, a les dues de la matinada del dia de Pésaj, els guàrdies jueus varen advertir als guerrillers de l’aproximació dels alemanys. Al cap d’un quart d’hora els grups de combat estaven al seu lloc i es va informar a la població del perill que s’apropava. La majoria es va refugiar en els refugis o en els subterranis deixant els carrers buits. A les quatre del matinada, per grups de tres, quatre o cinc, els alemanys es varen anar introduint en el barri central, on es varen formar en batallons i companyies. A les sis del matí, 3.000 soldats de les Waffen SS i altres divisions sota el comandament del general de divisió Jürgen Stroop, amb el suport dels tancs alemanys, varen començar a destruir casa per casa el gueto per eliminar a tots els jueus que encara no havien sigut deportats en els camps de concentració, sobretot eren conduïts al camp d’extermini de Treblinka. L’objectiu era eliminar tot el que quedava de la comunitat jueva en el gueto.
Abans d’atacar, els alemanys varen oferir un ultimàtum: la rendició incondicional a canvi de la clemència alemanya, però els jueus, que estaven informats de quin seria el seu destí acceptessin o no, varen respondre disparant. A continuació, els alemanys varen avançar pels carrers Umschalgplats i després varen continuar fins Trawniki i Poniatów. De seguida, la Zydowska Organizacja Bojowa (ZOB), l’organització de combat jueva, va prendre posicions al voltant del gueto, tot i que molts no tenien armes de foc, i varen lluitar amb el que varen trobar o amb les seves pròpies mans. Les primeres batalles varen tenir lloc en tres àrees diferents i no relacionades: la zona que havia sigut el Gueto Central, els voltants del Taller de Raspalls i els carrers al voltant del Taller Toebbers Schultz. L’alçament jueu va ser tota una sorpresa per als alemanys, que pensaven que seria una operació senzilla, ja que no preveien que tindrien armes de foc. Els alemanys varen intentar replegar-se, però tenien tallada la retirada i varen tenir que buscar refugi en els comerços o les cases buides. Davant la impossibilitat d’avançar, varen demanar l’ajut dels tancs. Només el primer dia van morir 12 alemanys quan la ZOB va llançar granades i còctels mólotov, que van acabar incendiant un tanc. La resistència jueva va durar fins el 16 de maig de 1943, quan els alemanys varen arrasar el gueto.
A Alemanya:
En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre l’informe actualitzat del 31 de març on s’informava que prop de dos milions de jueus havien sigut deportats als camps de l’Est.
A la nit, Hitler i els seus convidats es varen acomodar al voltant de la xemeneia com era de costum per celebrar al cap d’unes hores l’aniversari de Hitler. Després d’estar tots asseguts, Hitler va començar a parlar de la seva gossa, la Blondi, i es va posar a jugar amb ella fins a fer-la bordar. El dictador els va explicar que era el gos més intel·ligent que havia vist mai i que ara no hi jugava en el seu despatx perquè tenia por que es trenqués la pota amb el terra de parquet relliscós.
A Berlín, a les sis de la tarda, en el Saló Filharmònic va tenir lloc una reunió en honor a Hitler pel seu aniversari. Joseph Goebbels es va encarregar de pronunciar un discurs que va commoure als presents.
A Munic es va celebrar un segon judici contra els membres restants de la Rosa Blanca presidit un cop més per Roland Freisler, que es va traslladar de nou a la capital bavaresa. 14 membres de l’organització estaven assegudes al banc dels acisats. El jutge va condemnar a mort a Alexander Schmorell, Kurt Huber i Willy Graf, a més de que va imposar penes privatives de llibertat d’entre sis mesos i dotze anys a altres acusats. Sorprenentment, Falk Harnack va ser absolt per falta de proves.
A Bèlgica:
Un grup de jueus va intentar alliberar a un miler de jueus que eren deportats de Bèlgica a Auschwitz. Era el vintè transport de Bèlgica al camp polonès. Al final, aquest grup de jueus només va poder aconseguir que 17 persones poguessin escapar d’un vagó de càrrega. A deu d’ells no els varen tornar atrapar.
A la Unió Soviètica:
El diari Pravda va sortir publicat amb un article que deia que el govern polonès a l’exili s’havia deixat enganyar pels alemanys per la descoberta de les vuit fosses comunes de Katin, i els va acusar de cooperar amb els alemanys per la seva crida a la Creu Roja Internacional perquè investigués què havia passat.
A Tunísia:
De nou el principal atac Aliat es va dirigir contra les posicions italianes d’Enfidaville que, aquest cop, varen resistir i varen aturar l’ofensiva de Bernard Law Montgomery.
A la Gran Bretanya:
Els britànics varen engegar l’Operació Carn Picada, que consistir en llençar a aigües espanyoles el suposat cadàver d’un oficial britànic amb informació rellevant per fer creure als alemanys que no voldrien desembarcar a Sicília. A les sis de la tarda el transport que portava el cadàver del suposat oficial va sortir de Hoy Loch rumb a l’illa de Malta. El 30 d’abril arribarien al seu destí.
Diari del Tercer Reich 