Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A la tarda, Joseph Goebbels es va reunir amb Albert Speer fins la nit per parlar de la situació en general. Speer li va explicar que Hermann Göering estava del seu costat en fer-se amb el control del govern, però que el veia cansat. Seguidament, el ministre el va informar de que Fritz Sauckel havia escrit un manifest vulgar. Els dos ministres van estudiar una estratègia per intentar apartar-lo del govern. Quan l’ambient va ser més relaxat, Speer li va comentar que Adolf Hitler li havia dit que confiava plenament amb ell (Goebbels) perquè no veia mai cap error en la seva estratègia de propaganda, però que estava preocupat pel seu estat de salut (Goebbels patia dolors per un còlic nefrític).
A Berlín hi va arribar un telegrama de la Creu Roja on anunciaven que enviarien alguns tècnics a la fossa de Katin si tots els interessats, inclòs els soviètics, ho demanaven, per investigar qui i com s’havien produit els assassinats contra els oficials polonesos. Quan Goebbels va llegir el telegrama no li va fer gens de gràcia la condició que posava la Creu Roja, però no tenia cap més remei que acceptar els tècnics perquè Alemanya depenia de la Creu Roja Internacional pels seus presoners de Guerra.
En el camp de concentració de Buchenwald, 32 presoners varen ser portats per la força al Block 46 per provar dos nous medicaments contra el tifus que havia desenvolupat l’empresa I.G. Farben anomenats Acridina i Rutenol. A quinze d’ells, Erwin Ding els va administrar Acrdina i els altres quinze Rutenol i els nou restants varen ser utilitzats com a grups de control. Després els va injectar per via intravenosa 2 centímetres cúbics de sang contaminada. 21 d’ells varen morir en l’experiment.
A Ucraïna:
A Khàrkiv, Heinrich Himmler va pronunciar un discurs davant dels líders de les SS en el que va afirmar que ells havien sigut els primers en fer realitat la qüestió de la sang i va tornar a comparar als jueus amb els polls comparant el procés d’eliminar els polls amb el genocidi jueu. Himmler va exclamar que faltava poc per acabar amb els jueus que vivien a Alemanya, ja que, segons les seves xifres, només quedaven 20.000 jueus.
A Polònia:
A Cracòvia, Jürgen Stroop els va dir en els seus superiors que en el gueto de Varsòvia els jueus i els polonesos preferien morir abans que caure en les seves mans.