Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín va arribar informació sobre la ciutat de Varsòvia i el seu gueto. Els informes deien que els jueus intentaven sortir del gueto per uns passadissos subterranis i que per impedir-ho havien inundat aquests túnels. A més, es va informar que en els barris ocupats pels polonesos la situació era caòtica. Jürgen Stroop va informar que el gueto era un immens mar de foc. Stroop també va enviar un telegrama a l’Estat Major de les SS per comunicar la captura de 27.464 jueus i els va explicar que intentaria obtenir un tren per enviar-los al camp d’extermini de Treblinka, i va avisar de que si no l’aconseguia a partir de l’endemà els assassinaria en el mateix gueto.

---

Joseph Goebbels va ser informat que la situació en les fàbriques d’avions Messerschmitt no era la desitjada. Les oficines de projectes tenien molt de treball, però en canvi els tallers de producció molt poc. L’informe també explicava que l’últim any i mig no s’havien pogut enviar gaires avions al front perquè gran part del treball que feien el destinaven a projectes que després fracassaven. Un cop va acabar de llegir l’informe, el ministre va rebre una trucada d’Adolf Hitler que volia discutir les mesures relacionades amb la qüestió jueva.

---

El SD va atacar la capella Clemens de Berlín. Aquest atac a la religió catòlica no va ser gens vist pels catòlics.

---

A Berlín va morir assassinat l’ex cap de l’Exèrcit, el baró Kurt von Hammerstein-Equord, després d’haver planejat detenir a Hitler.

A Àustria:

L’ambaixador Sztójay, que s’havia reunit amb Hitler en el castell de Klessheim els últims dies, va enviar un telegrama a Kallay en que li assegurava que el nacionalsocialisme menyspreava i odiava al jueu i que Hitler estava decidit a fer-los fora d’Europa. L’ambaixador li va explicar que Hitler havia decretat que fins l’estiu de 1943 tots els jueus d’Alemanya i de tots els països ocupats per Alemanya serien traslladats als territoris de l’Est i que el govern alemany havia expressat el desig de que tots els seus aliats hi participessin.

A la Unió Soviètica:

El govern bolxevic va trencar unilateralment les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès de Londres per la iniciativa dels polonesos de convèncer a la Creu Roja perquè investigués la fossa de Katin. Viatxeslav Mólotov va entregar una nota a l’ambaixador polonès Tazdeusz Romer on es notificava la ruptura de relacions dels dos països. L’endemà es va fer oficial la ruptura de les relacions.

A l’Atlàntic:

El comboi ONS4 va clissar a un altre submarí alemany a prop d’ells. Aquest cop, un dels biplaça Swordfish va enlairar-se del portaavions Biter i, poc després, va clissar al U-Boot, el 203, però aquest es va submergir abans de ser atacat. El HMS Pathfinder va dirigir-se ràpidament a la zona i va detectar, atacar i enfonsar el U-203. A partir de llavors, el ONS 4 va aconseguir creuar l’Atlàntic sense més incidents.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta a Iosif Stalin per dir-li que confiava que Winston Churchill podria convèncer al general polonès Wladislaw Sikorski perquè en el futur tingués més sentit comú i no remenés més el cas de la fossa de Katin.