Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va entrevistar amb Pierre Laval per obligar-lo a enviar més obrers francesos a Alemanya. Laval estava molt cansat de les pressions alemanyes perquè només feia 20 dies que els hi havien obligat a enviar a Alemanya a més de 250.000 obrers. El juliol en varen enviar 170.000, però a l’agost Laval es va negar a enviar-ne més davant del comissari Fritz Sauckel.
A la nit, Hitler va dictar a la secretària Traude Junge l’escrit que havia de pronunciar el dia següent en el Dia del Treball. La secretària es va tenir que passar tota la nit escrivint el discurs que seria emès a les dotze del migdia.
A Berlín, Joseph Goebbels va saber que el comandant militar en els Països Baixos, el general Friedrich Christiansen, havia publicat un decret en que ordenava tornar tots els antics soldats holandesos en els camps de concentració com a presoners, tot i que Hitler els havia alliberat prèviament. Goebbels també va saber aquell dia que la Unió Club de Berlín va llançar rumors difamatoris contra ell i va ordenar a la Gestapo que realitzés una investigació.
Joachim von Ribbentrop va celebrar el seu 50è aniversari amb els seus íntims col·laboradors, que li varen regalar una caixa adornada amb pedres precioses que tenien intenció d’omplir amb els acords i tractats aprovats pel ministre. Durant el sopar, l’ambaixador Walther Hewel li va dir a Hitler que havien tingut un problema en omplir la caixa perquè quedaven pocs tractats que no haguessin violat. El dictador va riure.
La comissió que investigava els assassinat de Katin, dirigida pel cap dels metges alemanys, Leonardo Conti, amb l’ajuda de dotze metges de Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Cracòvia, Holanda, el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Romania, Suïssa, Eslovàquia i Hongria, va dictaminar, després d’estudiar les tombes, que els afusellaments varen tenir lloc entre els mesos de març i abril de 1940, és a dir, quan els soviètics varen fer desaparèixer els camps on hi havien els oficials polonesos presoners.
Aquell dia es va obrir el camp de concentració de Bergen-Belsen.
L’oficial de les SS Edmund Veesenmayer va escriure un informe per avaluar la situació a Hongria i va dir que les autoritats hongareses consideraven als jueus com una garantia de protecció dels interessos dels hongaresos i que creien que, gràcies als jueus, podien demostrar que havien entrat en guerra juntament amb les potències de l’Eix per pura necessitat, però que a la pràctica havien ajudat als enemics a través d’un sabotatge ocult en no entregar als jueus.
A Espanya:
A dos quarts de cinc de la matinada, el submarí britànic Seraph, amb 43 marines i 5 oficials, va arribar a una milla de la costa de Huelva i va pujar a la superfície per engegar l’Operació Carn Picada. Després d’esperar a que unes barques de pescadors marxessin varen pujar un contenidor a la coberta i el varen obrir només amb la presència dels oficials. Només l’oficial Jewel sabia que allí dins hi havia el cadàver d’un indigent gal·lès anomenat Glyndwr Michael, que havia sigut vestit amb un uniforme d’oficial d’infanteria de Marina i una armilla salvavides de la RAF, i amb documentació i efectes personals, incloent-hi una carta i una fotografia d’una inexistent promesa, a nom del comandant William Martin. En el cadàver hi varen col·locar una creu de plata i plaques d’identificació en les que es podien llegir el nom del suposat comandant. A la mà se li va lligar un maletí que contenia diversos documents, entre els quals una carta personal del segon cap de l’Estat Major Imperial, el tinent general Sir Archibald Nye, per ser entregada en mà al general Harold Alexander, comandant britànic al nord de l’Àfrica. A més, es va adjuntar un segon escrit de Lord Lluís Mountbatten, el cap d’operacions combinades, dirigit a l’almirall Andrew Browei Cunningham, el comandant en cap de les operacions navals a la Mediterrània. Les dues cartes contenien indicacions precises per interpretar que el projectat atac sobre Sicília solament era una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació paral·lela a l’illa de Sardenya.
Abans de llençar el cadàver al mar, Jewel va pronunciar una breu oració; Salmó 39, titulat Caducitat de la vida. Després de tirar el cadàver varen llançar una llanxa pneumàtica de la RAF i un rem per agregar proves de que s’havia produït un accident aeri. Un cop el submarí es va allunyar, Jewel va informar a Londres de que l’Operació Carn Picada havia sigut completada.
El fals comandant va ser trobat per un pescador d’origen portuguès anomenat José Antonio Rey María a dos quarts de deu del matí a la llacuna del Pòrtil, a la platja de Bota, a Punta Umbria. Després de portar-lo a platja, on va estar durant unes hores a la intempèrie enrotllat amb unes mantes, finalment el jutge instructor de la Marina de Huelva, Mariano Pascual del Pobil, va aixecar acta del cadàver i la Comandància de Huelva en va informar al Ministeri de Marina i l’Alt Estat Major. En el cadàver se li va practicar l’autòpsia per part del forense Eduardo Fernández del Torno, que va confirmar que havia mort ofegat feia uns dies. Del Torno va escriure en el seu informe que trobava estrany de que el cos no mostrés les habituals mossegades de peixos, però ningú va fer gaire cas a aquesta observació.
De seguida el govern espanyol va enviar un grup d’oficials, entre ells el comandant de cavalleria José Caruana Gómez de Barreda, per investigar el fet. Veient que els espanyols havien picat a l’ham, per ressaltar la importància de la falsa documentació l’agregat naval britànic, Alan Hillgarth, va reclamar amb insistència l’entrega del cadàver i el maletí. La falsa insistència dels britànics va convèncer al comandant Caruana de que es trobaven davant de valuosos documents i varen alertar a l’Abwehr de l’existència del cadàver i dels documents. Un tècnic alemany en agricultura que residia a la zona, Adolf Clauss, va ser el qui va informar a l’Abwehr d’aquell descobriment. Hores després, els documents ja estaven a disposició del responsable de l’Abwehr a Espanya, Wilhelm Leissner, que va considerar que tenien un gran valor i va radiar un missatge a Berlín anunciant el contingut dels documents.
En el Vaticà:
Pius XII va enviar una carta al bisbe Preysing en resposta a la del bisbe del 6 de març en que l’informava de les noves deportacions que s’estaven duent a terme. El Papa li va expressar que per ells era un consol saber que els catòlics, sobretot a Berlín, havien mostrat una gran caritat cristiana cap als qui més patien, però li va aconsellar optar per la contenció. El pontífex li va afegir que tant amb els catòlics no aris com aquells que professaven la fe jueva, el Vaticà havia actuat amb caritat, dins dels límits de la seva responsabilitat, en un pla moral i material, i li va recordar les “enormes” sumes en diner americà que havien tingut que desemborsar per enviar fora a grups d’emigrants. Al final de la carta, però, Pius XII li va dir que o podien oferir ajuda efectiva excepte les seves pregàries, tot i que li va prometre que tornarien a alçar la veu en el seu favor quan les circumstàncies li aconsellessin o li permetessin.
A Tunísia:
A la tarda, la 34º Divisió Red Bull va aconseguir fer el cim de Djebel Tahent després d’intentar-ho tres cops sense èxit. Harold Alexander, preocupat perquè el 9º Cos estava exhaust per continuar combatent, es va reunir amb Bernard Law Montgomery per debatre el tema en el quarter general del 8º Exèrcit a Enfidha. Però Montgomery no es trobava gens bé des de feia uns dies, ja que patia amigdalitis i, a més, estava més pendent en la futura Operació Husky, la invasió de Sicília, que no pas dels últims combats a Tunísia. Però el comandant britànic era conscient de l’estat físic i anímic dels seus homes i va decidir que el 8º Exèrcit afluixés una mica la marxa. Alexander sí que li va demanar que enviés les seves millors tropes per un nou atac del 9º Cos a la vall de Medjerda. El comandant britànic va recomanar a la 7º Divisió Blindada i la 4º Índia per aquesta ofensiva.
Diari del Tercer Reich 