Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler continuava a Munic estudiant com atacar als soviètics en l’Operació Ciutadella. El dictador es va entrevistar amb uns quants generals. Günther von Kluge i Erich von Manstein, que serien els encarregats de dur-la a terme atacant un pel sud i l’altre pel nord, volien posar en marxar l’Operació com més aviat millor. Sostenien que si no podien engegar aviat l’ofensiva era millor cancel·lar-la perquè perdrien el factor sorpresa. Walter Model va recomanar un ajornament fins a tenir més reforços, però Kurt Zeitzler era de la idea de que amb el carro de combat Tiger, que acabava de sortir de la fàbrica, i el nou Panther més lleuger es recuperaria la iniciativa. Hitler havia posat grans esperances en aquests dos carros i va donar suport a la idea del general Model d’atacar. Finalment, Hitler va posposar l’Operació Ciutadella fins a mitjans de juny.
A la nit, Heinrich Himmler va participar en una conferència sobre els alemanys que vivien en el Bàltic, en la qual es va enfadar molt perquè pensava que no els hi havien agraït els esforços que havien fet per ells. Opinava que, a part de la llengua alemanya, ja no tenien res més en comú amb els alemanys del Bàltic.
Fent referència als jueus del gueto de Varsòvia, Joseph Goebbels va escriure que sabien perfectament el què els esperava si resultaven vençuts i que no tindrien la possibilitat de capitular. Alfred Rosenberg, en la mateixa línia, va afirmar en una reunió que era necessari exterminar fins “l’últim vestigi del pensament i l’existència dels jueus”, i que no havia de quedar cop font jueva que pogués “causar la seva infecció”.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, Iosif Stalin va ser entrevistat pels corresponsals dels diaris The Times de Londres i el New York Times. En l’entrevista, el dictador va dir que després de la guerra volia una Polònia forta i independent, i va assegurar que les relacions entre Polònia i la Unió Soviètica havien de ser bones i sòlides amb una aliança contra els alemanys.
A la Gran Bretanya:
En el port de Greenock, Winston Churchill va embarcar en el Queen Mary, una embarcació que transportava a 5.000 presoners de guerra, per salpar cap a Nova York.