Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que havia arribat a la capital per assistir al funeral d’Estat de Viktor Lutze, mort en un accident de cotxe, es va reunir amb Joseph Goebbels. El dictador li va admetre que la situació a Tunísia era desesperada per la impossibilitat d’enviar subministraments a les tropes.

---

La revista Israelitischen Wochenblatt va publicar un article d’un testimoni ocular que explicava que la revista Der Stüermer enviava els seus redactors fotogràfics als diversos guetos de l’Est i que tots coneixien el què passava allà dins.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen registrar les cases que havien sigut cremades per ells, i varen quedar molt sorpresos que d’entre les ruïnes trobessin en vida a 1.553 jueus, dels quals 356 els varen afusellar d’immediat.

En el front oriental:

En el sector sud:

A prop de Stalino, al matí, el tinent coronel Nikolai Baránov va morir en combat quan tornava a la seva base després d’escortar als Petliajov que bombardejaven els forces de terra alemanyes. Baránov va ser enterrat a la zona fins que el 1963 varen traslladar les seves restes.

A l’Atlàntic:

A un quart de deu del matí, Karl Döentiz va ordenar en els seus submarins que deixessin d’atacar al comboi ONS-5 de Peter Gretton, compost per 40 vaixells i escortat per dos destructors, una fragata i quatre corbetes, perquè després de nou dies seguits atacant-los ja havien perdut vuit naus, i set més havien patit danys, i, en canvi, els Aliats només havien perdut 13 vaixells mercantils. A més, a l’Atlàntic els alemanys varen perdre cinc submarins.

A Tunísia:

Després de que el dia anterior els britànics iniciessin l’Operació Strike, a primera hora del matí Hans-Jurg von Arnim va comunicar als seus homes que “darrere d’ells només hi havia el mar i a davant els seus enemics” i, per tant, no els quedava més remei que avançar fins l’últim home. En aquell instant, la 4º Divisió índia va atacar i varen prendre la posició dels seus enemics pràcticament per sorpresa. En sortir el Sol, la infanteria ja controlava els seus objectius establerts i els nous tancs mitjans Churchill varen seguir avançant.

A les set del matí, a prop del turó Grenadier, es varen reunir comandants, entre ells Arthur Coningham, periodistes i algun polític britànic, per analitzar la situació. En aquell precís moment, els Aliats varen volar cap a les posicions alemanyes per saber el seu estat i quan varen tornar, abans de les nou del matí, varen informar que ja no tenien res a bombardejar perquè no hi havia cap avió i no havien vist cap signe d’activitat. Però les tropes alemanyes estaven camuflades a les seves trinxeres, en el seu lloc de tir, sota un dens camuflatge. A més, Brian Horrocks va tardar en enviar els seus blindats a la zona d’atac.

Tot i els informes dels seus avions de reconeixement, els Aliats van mantenir l’ordre de bombardejar i, a la nit, les tropes d‘Harold Alexander, amb el suport de bombarders artillers i aeris, varen llançar una ofensiva general des de l’oest cap al sud. En el triangle format pels pobles de Sidi Salem, Sidi Abdallah i el punt Pierot, els alemanys varen continuar fortificant les seves posicions i, a la nit, varen ser atacats.

Aquell dia va caure Bizerta en mans franceses i, més lluny de Mateur, la 1º Divisió blindada nord-americana va destruir una dotzena de carros alemanys.