Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler era a la ciutat per assistir l’endemà al funeral del líder de les SA Viktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe. Aprofitant que era a la capital es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de les derrotes al nord de l’Àfrica i altres qüestions militars i polítiques. El ministre havia escrit aquell dia en el seu Diari que els hongaresos tenien clar que una guerra no es podia guanyar només en paraules i que era evident que estaven al corrent de la debilitat alemanya i que, en conseqüència, s’estaven ajustant a ella poc a poc. Hitler li va comentar que estava amoïnat per la situació a Tunísia però, en canvi, a Goebbels el preocupava més com explicar en el poble que Erwin Rommel no era a Tunísia dirigint les tropes de l’Eix. Però, tot i les derrotes alemanyes al nord de l’Àfrica, Hitler encara estava de prou bon humor perquè estava content de la visita de Benito Mussolini a Obersalzberg de feia uns dies, i li va tornar a explicar que el dictador italià seria un aliat fidel, ja que estava obligat a lluitar al costat d’Alemanya. Després, Hitler li va assegurar que en breu posarien en marxa una ofensiva militar en direcció al Kursk, però li va expressar la seva preocupació pels bombardejos que patien les ciutats alemanyes i va culpar les defenses antiaèries de la Luftwaffe de no contrarestar aquells atacs. Seguidament, li va comentar que li agradaria substituir a Hans Frank com a governador general del Govern General per Arthur Greiser. A Hitler no li agradava gens com s’havia gestionat el desallotjament del gueto de Varsòvia, però també pensava que Greiser podia substituir a Lutze com a cap de les SA.

Després de la reunió, Goebbels va ser consultat pel doctor Theodor Morell per tractar una èczema que patia. El doctor li va aconsellar que marxés immediatament a Karlsbad per fer una cura d’unes quantes setmanes, però Goebbels no podia permetre’s ni un dia de festa i no va fer aquella cura. Després de la reunió, Goebbels va culpar al ministre Hermann Göering per no haver aconseguit convertir-se en el sector influent de Hitler, tal i com desitjaven alguns jerarques.

Hitler va parlar davant dels Reichsleiter i els gauleiters, però no els va mencionar el què estava passant a Tunísia i no els hi va dir ni una sola paraula de que les tropes aliades ja havien penetrat en els voltants de la ciutat de Tunis i que el port estava en poder dels britànics. En canvi, el dictador els va assegurar que el submarí era l’arma per tallar les artèries dels Aliats. Però la realitat era que els submarins alemanys, els U-Boots, ja no donaven els resultats que havien donat anys enrere. En un sol mes havien perdut 41 submarins amb 1.136 homes. Parlant un cop més dels jueus, Hitler va dir que s’havia de posar de nou l’antisemitisme en el centre de la lluita ideològica com havien propugnat i propagat en el NSDAP en diverses ocasions i va exclamar una vegada més que els jueus havien d’abandonar Europa. El dictador també va renegar de Miklos Horthy no hagués pres mesures més dures contra els jueus argumentant valors humanitaris que per ell no tenien cap tipus de valor.

A Tunísia:

Els combats continuaven i la ciutat de Tunis va caure en mans del 8º Exèrcit britànic. Els jueus alliberats es van treure l’Estrella Groga que els nazis els hi havien obligat a portar. Els nord-americans, amb Omar Nelson Bradley al capdavant, varen entrar a Bizerta, que havia caigut en mans franceses el dia anterior. Per altra banda, les forces aliades varen acabar de tancar en tres bosses les restes de les tropes del comandant Hasso von Manteuffel, que estaven sense municions i sense queviures.

En els Estats Units:

J. Edgar Hoover va enviar-li a Franklin Delano Roosevelt i a Harry Hopkins un memoràndum en el qual els advertia que alguns membres del Projecte Manhattan, sobretot Jacob Robert Oppenheimer, treballaven com espies per al govern soviètic.