Dijous:

A Tunísia:

A la matinada, després de que les unitats del general Hans Jürgen von Arnim es rendissin el dia anterior, el 1º Exèrcit italià del general italià Giovanni Messe es va rendir formalment. A partir de llavors, 250.000 soldats, entre alemanys i italians, varen deixar les armes i va ser la primera capitulació imposada a les tropes alemanyes des de Berlín des del començament del conflicte. A més, va representar el número més gran de capturats fins la data per part dels Aliats, aproximadament la meitat d’ells alemanys i la resta italians. Només un 800 varen aconseguir escapar. A les 13.16, el general britànic Harold Alexander va informar al primer ministre Winston Churchill de la rendició total de les forces de l’Eix a Tunísia. Després, des de Londres, es va comunicar que s’havien capturat a 100.000 homes de l’Eix, fet pel qual el ministre Joseph Goebbels va considerar que era una bona notícia perquè pensava que era millor caure presoner que morir. D’aquesta manera es varen acabar les batalles al nord de l’Àfrica.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Goebbels, que aquest li va parlar dels Protocols dels Savis de Sió, ja que de nou estava estudiant aquest libel perquè creia que els podia ser útil. El dictador estava convençut de que aquells papers eren certs, i va afirmar que tots els jueus eren igual a tot el món i va dir que un poble modern no li quedava més remei que eradicar als jueus. Hitler va afegir que la jueria internacional creia que es trobava a punt d’obtenir una victòria internacional, però va augurar que no passaria i que serien els pobles que havien combatut contra els jueus els qui dominarien el món.

Després, Hitler es va veure obligat a convocar una reunió al quarter general de Rastenburg amb els empresaris de la indústria bèl·lica per restablir el prestigi perdut per culpa del ministre Hermann Göering, que es va voler ocupar de la indústria del Reich amb molt poca fortuna.

---

A la nit, la ciutat de Duisburg va ser bombardejada durament pels Aliats.

---

Andrei Vlasov va presentar en el OKW de l’Oficina de Propaganda de la Wehrmacht la seva renúncia a Ucraïna i al Caucas, i va agrair el treball que havia fet fins llavors el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est.

---

El jove activista Walter Husemann va ser executat per haver sigut comunista.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen detenir a gran part dels jueus que havien format part dels grups de combat.

A Croàcia:

Aquell dia varen continuar les purgues pel control del govern que ja havien provocat més de 13.000 morts dels rebels.

A Espanya:

L’Ambaixada britànica a Madrid va rebre els documents per part de les autoritats espanyoles del major Martin, uns documents que deien que un atac a Sicília seria una maniobra de distracció per atacar Sardenya i Grècia. Tot era fals, inclús el major Martin no era res més que un vagabund anomenat Glyndwr Michael, que havia mort en ingerir verí de rates i que varen llançar a les costes espanyoles de Huelva fent creure que era un major i que duia aquells documents. L’operació d’engany va ser un èxit perquè els espanyols varen informar als alemanys del contingut d’aquells documents i aquests varen reforçar Sardenya i Grècia i varen descuidar la vigilància de les costes sicilianes.

A la Gran Bretanya:

El membre del Consell Nacional Polones (el govern polonès a l’exili), Szmul Zygelbojm, es va suïcidar, àlies Artur.