Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les deu del matí el SS-Brigadeführer Jürgen Stroop va ordenar en el batalló de la policia III/23 que eliminés tot el que quedés de la rebel·lió jueva. Una força d’uns 3.000 homes, membres de les SS en la seva gran majoria, un carro de combat, vehicles blindats, metralladores pesades i artilleria varen destruir els edificis que els jueus havien estat defensant amb totes les seves forces armats amb algunes pistoles, unes granades i còctels Mólotov. Al cap de poc, els alemanys varen deixar en ruïnes tot el gueto. Durant aquell dia varen ser assassinats 180 jueus. El SS-Obergruppenführer i general de la policia a Cracòvia, Friedrich Kruger, va declarar que l’antic barri jueu de Varsòvia havia deixat d’existir i que el número de jueus detinguts o executats s’elevava a 56.065. A un quart de nou de la nit, Stroop va destruir amb dinamita la Gran Sinagoga de Varsòvia del carrer Tlomack. El SS-Obergruppenführer i arquitecte Heins Krammler va ser l’encarregat de destruir les ruïnes i aplanar-les. A la nit, Stroop va enviar un teletip amb la següent notificació:

El barri jueu de Varsòvia ja no existeix. La gran operació ha acabat a un quart de nou quan s’ha destruït la sinagoga. El número total de jueus capturats i liquidats, segons un recompte, és de 56.065.

Tot i que s’havia eliminat la rebel·lió, els alemanys varen decidir que durant un temps les ruïnes del gueto quedessin aïllades perquè existia la possibilitat de que sota les runes si amaguessin encara alguns jueus. Durant tots aquells dies de rebel·lió, molts pocs jueus varen aconseguir fugir a altres barris de Varsòvia on es varen amagar i varen ser escassos els que varen sobreviure després de la guerra.

A Alemanya:

A les nou de la nit, dinou bombarders de la RAF del 617º Esquadró del tinent coronel Guy Gibson, amb 133 tripulants i volant baix, varen llançar 4,5 tones de bombes especials Upkeep o bombes rebot Barnes Wallis a les preses d’aigua dels rius Möhne, Elder i Sorpe en el Ruhr per intentar paralitzar el centre de producció d’armament alemany. Els bombarders, tot i la boira, varen bombardejar la zona amb molta violència, sobretot la presa més gran, la del vall del Möhne, afluent del Ruhr, que va ser destruïda amb un forat d’uns 65 metres i, com a conseqüència, la presa es va buidar de seguida i va paralitzar la central elèctrica. La vall del Ruhr va quedar inundada i va paralitzar la indústria de la zona i es va deixar sense aigua a la població. A més, 12 pobles varen ser engolits per l’aigua, 12 fàbriques varen quedar totalment destruïdes i 91 més varen quedar danyades. 25 ponts de ferrocarril i carretera varen desaparèixer, i els danys varen obligar a tancar les estacions elèctriques fins la ciutat de Dortmund.

Tot i la brutalitat de l’atac, els britànics no varen ser capaços de destruir les altres tres preses que hi havia i, a més, varen perdre vuit bombarders. Tot i això, l’atac va provocar més de 1.500 morts, la gran majoria treballadors estrangers i presoners de guerra, encara que els alemanys, segurament induïts pel pànic, varen afirmar 30.000 morts. Gibson va ser condecorat més tard amb la Creu Victòria.