Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va trucar al dictador Benito Mussolini des de la seva casa de muntanya d’Obersalzberg, el Berghof, per parlar de la rendició de les forces italianes i alemanyes a Tunísia. En aquells moments Hitler tenia ja decidida la Batalla de Kursk, a la Unió Soviètica, on els Panzers alemanys atacarien als soviètics. Hitler li va afirmar que sempre estaria al seu costat i li va reiterar l’admiració que sentia cap a la seva figura. Per la seva part, Mussolini li va demanar un cop més que abandonés el seu pla de lluitar contra la Unió Soviètica, però el dictador alemany es va mostrar convençut de donar en poc temps un cop definitiu als soviètics. Al final, per desig de Hitler, varen acordar tornar-se a veure a Feltre, Itàlia, per definir una nova estratègica militar. Mussolini va acceptar de mala gana veure’s; per ell la guerra ja no tenia sentit. Sabia que era qüestió de dies de que arribessin a territori italià.

Després de la trucada, Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i el general Walter Warlimont per comunicar-los que no es podien fiar de les tropes italianes i els va avisar de que temia que els Aliats ataquessin a la dèbil Itàlia i poguessin entrar a Europa. També els va explicar que per on veia més preocupació era en els Balcans perquè si perdien aquella zona perdrien els jaciments petrolífers de Romania i les zones de producció de la bauxita, el crom i el coure. Llavors, Hitler els va ordenar tenir més precaucions per evitar un atac contra el Peloponès.

---

Els problemes a la zona del Ruhr, que havia patit un atac aeri britànic el 16 de maig de 1943, començaven a ser una realitat. Es varen produir problemes a les instal·lacions de les preses i es va reduir la producció de gas perquè les fàbriques de carbó de coc varen quedar paralitzades. Les grans empreses només se’ls va poder administrar entre un 50% i un 60% del gas que necessitaven.

---

Joseph Goebbels va declarar que Berlín estava lliure de jueus després d’haver-ne deportat a milers en els últims mesos.

---

Heinrich Himmler va escriure una carta a Ernst Kaltenbrunner per dir-li que havia demanant un número considerable d’exemplars del llibre Die judischen Tirualmorde per distribuir-los a les jerarquies fins al grau de Strandartenführer i li demanava que ell en distribuís uns centenars entre els seus Einsatzkommandos, en particular als homes que s’ocupaven de la qüestió jueva. A continuació, Himmler li va explicar que convenia investigar sobre els rituals dels jueus per publicar-los i deixar-los com a criminals i que convenia que els especialistes investiguessin l’aspecte general dels rituals en països com Romania, Hongria i Bulgària per tal de facilitar l’evacuació dels jueus d’aquests països. A més, li va explicar que pensava en la possibilitat de crear, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors, una emissora de ràdio clandestina exclusivament antisemita per emissions dirigides a la Gran Bretanya i als Estats Units. El cap de les SS volia agafar notícies sobre cròniques judicials angleses i, sobretot, notícies policials sobre desaparicions de nens per poder anunciar en una secció de notícies breus que les desaparicions de nens eren part d’un sacrifici d’un ritual jueu per tal de desencadenar una onada antisemita. També pensava que podrien fer el mateix amb rus.

---

Les forces armades varen decidir castigar amb la pena de mort els casos més greus d’homosexualitat i els casos més lleus amb l’expulsió deshonrosa de les forces armades, el confinament en un camp o la comunicació a la policia.

A Itàlia:

Mussolini tenia el problema de que tant l’Exèrcit com la cort italiana li demanaven que acabés amb el Pacte d’Acer, però ell sospitava que s’hi feia això Hitler li demanaria que deixés tot l’exèrcit italià sota el comandament dels alemanys. Vittorio Ambrosio, Cap de l’Estat Major de l’exèrcit italià, el va pressionar per tal que Itàlia abandonés la guerra en un termini de quinze dies. Però per Mussolini no era tan fàcil, ja que tenia por de les represàlies alemanyes, i va decidir continuar amb el Pacte amb Alemanya.

A Tunísia:

Els britànics i els nord-americans varen fer públiques les xifres definitives de presoners a Tunísia: 109.000 alemanys i 63.000 italians.