Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la matinada, els Aliats varen continuar amb el bombardeig sobre la ciutat de Dortmund amb 800 bombarders, la majoria quadrimotors, que varen llançar 2.500 tones de bombes. De dia, Julius Schaub va trucar des d’Obersalzberg a Joseph Goebbels per tenir més informació del bombardeig, que, segons els informes del règim nazi, 100.000 persones havien perdut la casa i es creia que s’havien perdut les fàbriques de munició. A la tarda, els incendis continuaven a la ciutat i el gauleiter de la Westfàlia meridional, Albert Hoffmann, va afirmar que no quedava cap casa habitable a Dortmund. A la nit, Goebbels va rebre un nou informe de Dortmund que explicava que la destrucció era pràcticament total i que en prou feines quedava cap casa habitable.
Durant aquell dia, Goebbels es va reunir amb Wilhelm Canaris, que aquest li va ensenyar una carta escrita del general britànic sir Harold Alexander on detallava els futurs plans britànics. Segons la carta, els britànics i els nord-americans planejaven atacar durant els següents mesos l’illa de Sicília i les illes del Dodecanès, però es deia que el veritable atac es produiria a Sardenya i el Peloponès. Goebbels es va creure l’autenticitat de la carta. Després d’examinar-la, Canaris li va explicar que el poble italià era molt crític amb la situació actual.
A Polònia:
El governador de Lublin, Ernst Zoerner, va dimitir del seu càrrec perquè es negava a evacuar més de 190.000 polonesos.
En el camp de concentració d’Auschwitz, Josef Mengele va enviar a les cambres de gas a 507 gitanos i 528 gitanes que pensava que podrien tenir el tifus.
En els Estats Units:
A Washington va acabar la Conferència Trident amb Franklin Delano Roosevelt, Winston Churchill i els membres de l’Estat Major començada l’11 de maig. En aquesta trobada es va decidir les invasions de Sicília, Normandia i el bombardeig aeri de Ploesti i es va aprovar el document CCS 242/6, que deia bàsicament que els nord-americans s’encarregarien de la guerra contra Japó.
Robert Oppenheimer li va escriure una carta a Enrico Fermi per plantejar-li la possibilitat de desenvolupar en secret n verí radioactiu per contaminar aliments. Oppenheimer calculava que es podrien matar a més de mig milió de persones amb aquest nou mètode.