Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va fer enviar especialistes de totes les regions d’Alemanya a les preses del Ruhr que havien quedat malmeses per l’atac britànic del 16 de maig de 1943. Les tasques d’aquests especialistes eren la d’intentar assecar les bobines elèctriques i aconseguir motors d’altres fàbriques, encara que aquestes haguessin de quedar parades, amb l’objectiu d’aconseguir que en unes setmanes la indústria del Ruhr disposés d’aigua.

---

En el seu article en la Das Reich titulat Sobre l’essència de la crisis, Joseph Goebbels va dir que Schlieffen ensenyava que una batalla sense crisis no era una batalla sinó una escaramussa. El ministre va explicar que una crisis suposava un perill mortal però, un cop superada, els seus efectes no comportaven una disminució sinó un augment d’energies.

---

A la matinada, els Aliats varen continuar bombardejant la ciutat de Barmen, on hi varen morir 3.500 persones.

A Polònia:

Josef Mengele va ser destinat a Auschwitz per participar en la selecció dels detinguts i va ser el metge en cap del camp dels gitanos.

En el front oriental:

Dos agrònoms russos varen suplicar clemència a la comandància de Gross-Rogosianka i que distribuïssin ordres entre els soldats de les SS perquè cessessin el maltractament de la població, les requisicions i els registres en els pobles. A més, varen afegir que fins l’entrada de les SS aquesta població havia acollit amb gran simpatia a les tropes alemanyes.

A Algèria:

Charles de Gaulle va arribar a Alger per l’endemà assumir la presidència conjunta amb el general Henri Giraud del Comitè Nacional d’Alliberació. Quan De Gaulle va arribar a la capital algeriana va ser rebut amb tots els honors i fins i tot va desfilar davant d’una guàrdia d’honor.

En el Pacífic:

Al sud-oest d’Alaska, Japó va perdre l’illa d’Attu, a les illes Aleutianes, on els nord-americans en varen assumir el control sense aconseguir fer cap presoner japonès perquè els 500 japonesos que hi quedaven es varen suïcidar amb granades.