Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Berghof, a Obersalzberg, va tenir lloc una reunió per parlar sobre els voluntaris que havien d’anar a lluitar en el front oriental. Georg Lindemann va explicar que era partidari d’utilitzar les unitats russes voluntàries, uns 47.000 homes, però que en canvi no estava d’acord en les accions del voluntari Andrei Vlasov perquè no estaven sota vigilància policial i perquè només buscava recompenses i donava per aquest fet una mala imatge als demés voluntaris. Adolf Hitler li va contestar que no necessitava a Vlasov a la rereguarda, sinó que el volia a davant de tot per lluitar. Seguidament, Wilhelm Keitel va transmetre a Hitler la sol·licitud urgent del Grup d’Exèrcits del Nord per integrar en les seves unitats a lituans, letons i estonians per cobrir les baixes. Però el dictador si va negar perquè considerava que a la llarga convertiria aquestes unitats en insegures, i va afirmar que no tot valia per salvar els interessos del Reich.
La Gestapo va detenir al pastor Helmut Hesse pels seus últims sermons, sobretot el del dia anterior, en que atacava al règim nazi i defensava a la comunitat jueva. La Gestapo a més li va interceptar una carta en que li expressava en el bisbe bavarès Hans Meiser els seus sentiments a favor de la comunitat jueva.
A Japó:
A Hiroshima, una explosió interna va destruir en el seu ancoratge de la badia al cuirassat japonès IJN Mutsu, el bessó del Nagato, que tenia un canó d’artilleria de 410 mm. En seguit varen sortir destructors a rastrejar la zona per buscar submarins, però no en varen trobar cap. Una investigació posterior va descobrir que l’embarcació havia sigut víctima d’una explosió interna com a resultat d’una manipulació negligent en la munició, tot i que no es va descartar que fos un acte de sabotatge. Tot i que varen morir 1.121 mariners, el govern japonès va intentar mantenir en secret el desastre, tant a la seva opinió pública com a la intel·ligència aliada. Els supervivents, després d’una convalescència en aïllament, varen ser destinats a bases llunyanes de l’Imperi.
Parlant de la lluita a l’illa d’Attu, Hirohito els va dir en els seus caps d’Estat Major que l’estratègia que seguien era lamentable i que es preguntava si l’Exèrcit i la Marina estaven cooperant.