Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els Aliats varen començar l’Operació Pointblack que consistia en atacar des de l’aire a Alemanya. L’ofensiva, a mans de les forces de bombarders britànics i nord-americans, va durar fins al juny de 1944. L’estratègia nord-americana es concentrava en atacs diürns de precisió per destrossar la indústria aeronàutica alemanya, així com la seva força aèria. Els atacs britànics es varen concentrar en bombardejos nocturns per atacar l’economia i la moral civil alemanyes. Les tripulacions aèries anava assistides pel sistema Pathfinder, mitjançant el qual els objectius eren fixats pel radar i eren marcats per bengales.

---

El Obersturmführer SS Ernst Keinast va informar, remetent-se a fonts-hongareses i nord-americanes, que els Estats Units desitjaven negociar amb el Reich sobre les següents bases: Alemanya continuaria en el Nord i l’Est germànics i Estats Units ocuparia Itàlia fins l’altura de Florència, aproximadament. A més, es deia que aquest pla s’havia d’elaborar a Espanya, però que els britànics eren el gran problema perquè s’aprovés.

---

L’associació Reichsvereinigung der Juden in Deutschland es va dissoldre i es varen detenir a tots els seus membres per ser deportats en els següents dies.

A Polònia:

Seguint les ordres d’Adolf Eichmann, l’antropòleg de l’Ahnenerbe Bruno Beger va visitar el camp d’Auschwitz per seleccionar els esquelets de 150 jueus, tal hi com havia demanat Wolfram Sievers el 2 de novembre de 1942, i per endur-se’ls per les seves investigacions.

En el Pacífic:

A la nit, el submarí nord-americà Trigger va atacar el portaavions japonès Hiyo a poca distància. Tot i els greus danys que li va ocasionar, el portaavions no es va enfonsar.

A Japó:

L’emperador Hirohito, emprenyat per les desfetes japoneses, va tornar a criticar als seus caps de l’Estat Major acusant-los de posar-li excuses sense fonaments per justificar les derrotes i va tornar a qüestionar que l’Exèrcit i la Marina cooperessin.