Diumenge:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va manifestar davant dels seus convidats que temia que algun dia, quan ell hagués mort, a algú se li acudís la idea d’instal·lar a Berlín un museus que centralitzés les riqueses artístiques del Reich, ja que ell apostava per la política descentralitzadora. Després de parlar dels grans pintors, va parlar de l’arquitectura de les grans ciutats. També va dir-los que li preocupaven els bombardejos sobre Alemanya, sobretot per com afectaven en la moral del poble, i va explicar que a la gent li molestava més veure destruir un monument abans que una fàbrica.

A Alemanya:

El doctor Georg Leibbrandt, cap de la divisió política del Ministeri de Territoris Ocupats, va dir en una declaració que els caraïtes eren religiosos i nacionalment diferents als jueus i va assegurar que no eren d’origen jueu. Pel doctor es tractaven d’una “raça” pràcticament asiàtica i per tant els considerava estrangers i deixava clar que prohibia la barreja entre els caraïtes i els alemanys. Tot i això, demanava no “tractar-los” com jueus, sinó com als pobles turcs-tàrtars i volia evitar un tracte dur cap a ells.

A Marroc:

Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill es varen reunir a Casablanca per definir l’estratègia militar que havien de seguir les seves tropes i per preparar la invasió a Sicília. Però tot i la bona entesa entre els dos mandataris, Roosevelt no li agradava que el líder de la resistència francesa continués sent el coronel Charles de Gaulle perquè era un militar i el veia com un possible dictador en el futur per França i volia que el líder de la França Lliure fos Henri Giraud. En canvi, Churchill estava convençut de que De Gaulle era l’home ideal per liderar els francesos.

A Itàlia:

A Linosa, el comandant italià de l’illa en veure que la seva guarnició quedava aïllada davant els atacs dels bombarders i els bucs de guerra Aliats que provenien de Lampedusa i Pantelaria, va decidir rendir la seva illa al destructor britànic HMS Nubian abans de que els Aliats obrissin foc. Amb aquesta decisió el comandant va estalviar un encreuament de foc, exactament igual com havien fet els seus companys de les altres dues illes, demostrant clarament la nul·la disposició bèl·lica dels italians.