Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar la liquidació de tots els guetos jueus en els territoris de la Unió Soviètica ocupats. Els jueus que treballessin com esclaus es mantindrien en camps de concentracions, i els habitants “innecessaris” serien deportats a l’Est. Complint aquestes ordres, el gueto de Lvov va ser eliminat. En el procés varen ser executades entre 10.000 i 20.000 persones.

Al mateix temps, el Govern General, el Comissariat d’Ucraïna i part de la Regió Oriental passaven a ser zona partisana, fet que significava que s’atorgava poder especials a la policia alemanya i se’ls treia a l’administració civil. 

---

Adolf Eichmann va informar en el cap en funcions de l’Ahnenerbe, Wolfram Sievers, que el 2 de novembre de 1942 havia demanat 150 esquelets jueus per les seves investigacions antropològiques, que l’antropòleg Bruno Beger, que el 10 de juny s’havia endut aquests esquelets d’Auschwitz, havia processat a 115 interns: 70 homes jueus, 30 dones jueves, 2 polonesos i 4 homes d’Àsia central. Els presoners seleccionats varen ser enviats al camp de Natzweiler. 

---

La RAF va bombardejar en dues incursions la ciutat de Wuppertal, matant a 5.000 persones i paralitzant la producció de la indústria de la ciutat durant 52 dies. A la nit, la RAF va atacar la ciutat de Krefeld, a la regió del Ruhr.

---

Després de tres mesos de treballs, aquell dia es va inaugurar un enllaç ferroviari entre Weimar i el camp de Buchenwald, com artèria de comunicació per l’empresa Gustlof-Weke, que havia instal·lat una sucursal a prop del camp per utilitzar-ne els presoners. En l’acte hi havia el cap del grup de les SS i tinent general, el doctor Kammler, i un gran número de personalitats per fer el viatge de prova. La majoria dels presents varen ser condecorats i ascendits. Els membres de les SS i els treballadors civils varen rebre premis en metàl·lic i varen celebrar-ho amb cervesa i licors. En els presoners se’ls va permetre dutxar-se.

A França: 

En e segon pis de la casa del metge Frederic Dugoujon, en els suburbis de Lió, en el centre de Caluiren, es va celebrar una reunió del Conseil National de la Résistance. En total havien de participar-hi nou persones, entre ells el creador del Consell, Jean Moulin, que volia parlar de la recent detenció per part de la Gestapo del general Charles Delestraint. La reunió estava prevista per les dues del migdia, però Moulin va arribar a tres quarts de tres. Quan Moulin va entrar al pis també ho va fer la Gestapo i els va detenir a tots. Algú els havia traït als nazis. Dugoujon sempre va pensar que havia sigut el recepcionista, Aubry. Moulin es va intentar defensar dient que només era un pacient del doctor Dugoujon, anomenat Jean Martel. Però Klaus Barbie no se’l va creure i el va traslladar a l’École de Santè, on va ser torturat fins la mort el 8 de juliol pel mateix Barbie i la Gestapo abans de ser traslladat a Alemanya. Moulin mai va donar cap informació als nazis i, tot hi que el seu cadàver mai va aparèixer, anys més tard es van trobar unes cendres que es van creure que eren d’ell i varen ser enterrades el 1964 en el Panteó de París, entre els herois més grans de França.

A les Illes Salomó:

Les forces nord-americanes varen iniciar una ofensiva contra el grup d’illes de Nova Geòrgia. L’aeròdrom de Munda va ser el principal objectiu. Les ofensives a les Salomó tenien el suport vital de la informació de reconeixement proporcionada pels observadors Aliats encarregats de vigilar la costa, que tenien la seva base en aquestes illes.

En els Estats Units:

A Detroit va tenir lloc greus enfrontaments entre nord-americans negres i blancs que varen acabar amb 34 morts.