Dimecres:
En el Reich:
En el Berghof, Obersalzberg, l’Adolf Hitler va parlar amb el seu entorn més íntim sobre els guetos. En resposta a un comentari de sobretaula de l’esposa d’en Baldur von Schirach, l’Henriette, que acabaven d’arribar a la casa de muntanya aquell dia, en Hitler va respondre que els duien a treballar i que no els hi havia de tenir llàstima mentre els soldats alemanys lluitaven i morien. Llavors, en Baldur li va suggerir que l’aplicació d’una política diferent a Ucraïna podria haver donat beneficis, però aquella suggerència no li va fer gens de gràcia en el dictador alemany.
El ministre d’Armament Albert Speer va reunir una comissió amb alguns experts de les indústries alemanyes per estudiar els objectius militars estratègics. Buscaven com poder paralitzar la producció bèl·lica dels Aliats. La primera proposta era atacar la indústria britànica del carbó, ja que tenien molta informació d’on estaven ubicades i la seva capacitat, però el problema era que no tenien suficients forces bèl·liques en aquella època per fer un atac d’aquella envergadura. Després varen pensar en les centrals elèctriques russes, ja que l’objectiu semblava més fàcil perquè no s’havia d’esperar una defensa antiaèria sistemàtica i amb un atac potent sabien que donarien greus problemes a la Unió Soviètica paralitzant de forma permanent la indústria de l’acer, la dels tancs i la de municions. Però el problema era que les tropes alemanyes estaven fent marxa enrere del territori soviètic i la situació era molt crítica. Al final tenien clar els objectius on havien d’atacar, però el problema era que no hi havia mitjans per arribar a produir aquells atacs estratègics que haguessin pogut donar algun avantatge als alemanys.
A la regió de Galítsia, que els seus territoris varen quedar dividits pels avatars de la Història entre Ucraïna i Polònia, va quedar aquell dia lliure de guetos jueus: un total de 430.329 persones varen ser deportades en finalitzar el procés.
Diari del Tercer Reich 