Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, a la tarda, Adolf Hitler estava irritat durant la seva visita a la Casa del Te amb el matrimoni Von Schirach, que havien qüestionat el dia anterior la seva política exterior. L’ambient era gèlid i molt tens en aquell moment, a Hitler no li agradava gens que el qüestionessin.

Durant aquella tarda, Hitler va comentar-los en els seus convidats que no existia cap lloc on es treballés a un ritme més frenètic que a Berlín i va lloar l’obrer berlinès. Hitler llavors va desmitificar que Viena fos la ciutat dels grans músics, afirmant inclús que Mozart no era vienès. El dictador els va dir que no volia de cap de les maneres que l’antiga capital austríaca fos l’únic centre d’atracció musical i per aquest fet els va confessar que estava creant diversos centres culturals a Àustria. Tot i assegurar que no tenia diferències entre Viena i Berlín, Hitler va admetre que per ell l’única capital era Berlín, tot i que va insistir de que es sentia com a casa a tot arreu i per tant va assegurar que no tenia un territori com a predilecte i era imparcial. Després d’insistir de que no tenia cap tipus de predilecció per Viena, el dictador els va assegurar que el Reich tindria una gran capital, encara que li va demanar a Baldur von Schirach que continués preservant el nivell cultural de Viena.

A la nit l’ambient no va canviar quan es varen reunir al voltant de la llar de foc en el saló del Berghof. Henriette estava assentada al costat del dictador i tota nerviosa s’anava fregant les mans i parlava amb veu baixa per passar desapercebuda. De cop, Hitler es va aixecar enfadat i va començar a caminar d’una banda a l’altra del saló mentre deixava anar:

Això és el què em feia falta, que em vinguis amb totes les tonteries sentimentals. Què t’importen a tu les dones jueves?. 

Els demés convidats no sabien a on mirar, ja que sabien per qui anava aquella pregunta. De seguida es va fer un llarg silenci que deixava escoltar tots els sorolls de la casa. Quan va arribar el ministre Joseph Goebbels a la sala va aprofitar aquella escena utilitzant l’aversió de Hitler per Viena i va criticar la política de von Schirach a la ciutat austríaca. Llavors, el dictador va criticar amb més duresa a Von Schirach i va elogiar els èxits aconseguits a Berlín pel ministre Goebbels. Enfadat, Hitler va cridar que havia sigut un error des del principi enviar-lo a Viena o haver incorporat els vienesos al Reich. Assenyalat, Von Schirach va oferir la seva dimissió com a gauleiter de Viena, però llavors la resposta de Hitler va ser:

No es decisió teva decidir-ho. Tu et quedes a on estàs. 

Eren les quatre de la matinada en aquell moment. Llavors, Martin Bormann va aparèixer en escena i li va aconsellar a Von Schirach que era millor que marxessin. Ho varen fer sense acomiadar-se i varen caure en desgràcia.

Amb Goebbels, Hitler li va parlar de la situació incerta a Itàlia i li va confiar que esperava que ara sí els jueus italians poguessin ser expulsats. El dictador li va confiar que podien estar contents d’haver practicat una política radical en el tema de la qüestió jueva perquè ja no hi havien jueus que els poguessin fer mal. Després de parlar de la situació en el front i de diferents països, Hitler es va queixar de que no trobava substitut per Hans Frank en el Govern General que pogués reconduir la nefasta situació que hi havia en aquell moment.

Després del segon bombardeig de Wuppertal, que va deixar 3.000 morts, Hitler va criticar de nou durant aquell dia al ministre Hermann Göering pels errors en la defensa antiaèria. La principal contra-mesura que s’aprova era dotar als caces nocturns d’un canó de 30 mil·límetres, que atorgaven més potència als Ju-88, els He-219 i els Me-110 que conformaven el gruix dels caces nocturns. Utilitzant aquesta arma en el seu Ju-88 C6, Heinrich Prinz Sayn-Wittgenstein va aconseguir destruir 5 bombarders Lancaster només en aquella nit.

---

100.000 obrers varen ser destinats al ministre d’Armament Albert Speer a les feines de reconstrucció.

---

La delegació militar turca va arribar a Berlín per reunir-se amb el govern alemany. El 6 de juliol es varen reunir amb Hitler.

A Eslovàquia:

En una reunió Josef Tiso va afirmar que en cap cas es deportarien als jueus eslovacs i que, en el pitjor dels casos, se’ls reuniria a alguns en camps.

En el bàndol Aliat.

Els bucs Aliats van ser capaços de navegar per primer cop des de que va començar la guerra a 15 nusos, podent travessar l’Atlàntic sense protecció.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va rebre un dossier del cap del OSS a Berna Allen Dulles, que era molt precís sobre les probes de coets a Peenemünde i afirmava que s’esperava una gran producció de coets a partir dels mesos de setembre o octubre, i que els models superiors continuaven en fase d’experimentació. Dulles va mencionar també l’existència d’un canó de llarg abast, però va afegir que no comptava amb els coneixements tècnics per valorar el seu potencial.