Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, el jutge Roland Freisler va jutjar a set personalitats sueques. L’endemà es va pronunciar la sentència: una cadena perpètua, dos absolts i quatre condemnats a mort. La diplomàcia sueca i inclús el rei Gustau V, que va escriure-li personalment a Adolf Hitler, varen intentar salvar als condemnat a pena capital, però va ser sense èxit. Qui va tenir més sort va ser Felix Kersten.

A Polònia:

Un informe del SS-Gruppenführer Katzmann relatiu a la solució de la qüestió jueva a Galitzia deia que fins la data del 27 de juny havien sigut evacuats un total de 434.329 jueus, però que encara existien camps jueus a Lvov, Weinbergen, Ostrow, Kurowice, Jactrorow, Lackie, Plukow, Rosaki, Zborow, Jezierna, Tarnopol, Hluboczek, Borki-Wielki, Kamionki, Drohobycz, Boryslaw, Stryj, Skole, Bolechow, Broschinow i Njebielow amb un total de 21.156 jueus. En l’informe es deixava clar que aquest número s’estava reduint progressivament. Paral·lelament, Katzmann deia que s’havien dut a terme confiscació de béns jueus que havien sigut posades a disposició del Servei Especial Reinhard. A part dels mobles i grans quantitats de teixits, varen ser confiscats individualment i entregats al Servei Reinhard els articles següents:

25.580 quilograms de peces de coure, 53.190 quilograms de peces de níquel, 97.581 quilograms de peces d’or, 82.600 quilograms de collars de plata, 6.640 quilograms de collars d’or, 4.326.780 quilograms de plata vella, 167.740 quilograms de plata, 18.490 quilograms de ferro, 20.050 quilograms de peces de llautó, 20.952 quilograms d’aliances d’or, 22.740 quilograms de perles, 11.730 quilograms de dentadures postisses i dents d’or, 28.200 quilograms de petites caixes de plata o metall, 20.800 quilograms d’anells d’or i pedres, 39.917 quilograms de pinces, anells…., 18.020 quilograms d’anell de plata, 6.166 quilograms de rellotges diversos, 3.133 quilograms de rellotges de plata de butxaca, 3.425 quilograms de rellotges de polsera de plata, 1.256 quilograms de rellotges de polsera d’or, 2.892 quilograms de rellotges d’or de butxaca, 68 aparells fotogràfics, 98 bessons de camisa, 7 col·leccions completes de segells, 5 maletes de segells sense col·leccionar, 100.550 quilograms de 3 sacs d’anells fantasia, 1 sac d’estilogràfiques i llapis portamines, 1 cistella d’estilogràfiques i llapis portamines, 1 sac de jocs de cartes, 1 sac de tallaplomes i 1 sac de peces de rellotgera.

De bitllets de banc es varen requisar: 261.589,75 dòlars nord-americans i dòlars d’or (3 a 5, 18 a 10 i 28 a 20), 2.515,75 dòlars canadencs, 124 pesos argentins, 18.766 pengoes hongaresos, 231.789 rubles de paper i rubles d’or, 4.314 rubles de paper, 513 francs francesos, 2.460 corones sueques, 52 ducs austríacs d’or i corones austríaques, 2.229 lliures angleses, 23 lliures africanes, 13.490 llei romanesos, 25.671 tceerwonzi russos, 4.600,70 corones txeques de paper, 185 florins francesos, 5.277 lliures palestines, 9.300 mille palestins, 160 ore lituans, 360 schillings anglesos, 1 lliure irlandesa, 1 pes uruguaià, 2 pesos mexicans, 10 corones noruegues, 3.817,70 corones eslovaques , 435 karbowanzi i 16.795.000 zlotys.

---

En el camp de concentració d’Auschwitz es va inaugurar un bordell en el bloc 29, barracó 24. Les noies eren la gran majoria poloneses seleccionades per la seva bellesa, amb exclosió de les jueves. Els jueus no varen tenir dret a entrar en aquest barracó.

A la Unió Soviètica:

El cap superior de Policia i SS en el centre de la Unió Soviètica, el Gruppenführer Gerret Korsemann, que havia sigut acusat d’haver-se retirat massa fàcilment del Caucas, va dirigir una llarga missiva al seu superior, el mariscal Ewald von Kleist, per dir-li que el que es deia d’ell no era cert i que li agrairia que escrigués una breu carta en la que fes constar que no tant sols havia estat al seu lloc quan tocava, sinó que hi havia estat molt més del que deia el reglament i que només s’havia retirat després de que li digués el mariscal quan no li quedava cap més possibilitat de complir amb el seu deure. Korsemann estava sent acusat pel propi Heinrich Himmler, que li havia dit que havia fugit com una llebre espantada i com un covard. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs en el Guildhall, on va dir que les Nacions Unides exigien la rendició de les tiranies nazi, feixista i japonesa, i que esperava que s’entreguessin a la seva voluntat i al seu esperit de justícia. El primer ministre també va explicar que havien de prendre mesures a llarg termini per evitar que el món tornés a patir els horrors d’aquests governs tirans.

En el Pacífic:

Amb l’objectiu d’alleugerir la pressió japonesa contra Port Moresby, allunyar l’amenaça de contraatac a les illes Salomó o a Nova Guinea i estrènyer el cercle contra la gran base aeronaval de Rabaul, els marines nord-americans varen començar l’Operació Chronicle, que formava part de l’Operació Cartwheel, una operació amb la missió d’anul·lar l’estratègica base japonesa de Rabaul. Aquesta Operació anava a càrrec del general Douglas MacArthur i el sector nord d’aquesta Operació anava a càrrec de l’almirall Chester W. Nimitz.