Dilluns:

En el front oriental:

En el sector sud:

A les cinc de la matinada, la Wehrmacht, amb el 9º Exèrcit pel nord i el 4º Exèrcit Blindat, i el Grup Operacional Kempf pel sud, i amb 3.800 tancs, entre ells els nous Tiger i Panther, varen començar una ofensiva en el Kursk, en el sector Orel-Kursk-Bielgorod, contra els soldats soviètics. Els alemanys, amb Walter Model i Hermann Hoth al capdavant, varen intentar rodejar els soviètics amb la tàctica del moviment en pinça. Però aquella ofensiva no va tenir l’èxit que esperaven els alemanys, ja que els soviètics sabien l’hora exacte en que els atacarien gràcies a la informació que havien rebut dels britànics quan aquest varen desxifrar els missatges de l’Enigma i per un desertor txec d’un batalló d’enginyeria del 52º Cos d’Exèrcit. D’aquesta manera, els soviètics varen aconseguir atacar primer, dues hores abans de l’hora que volien atacar els alemanys, i varen aconseguir eliminar el factor sorpresa. A més, les tropes soviètiques varen tenir temps per fortificar les seves defenses per resistir els tancs alemanys dirigits pel general Model.

Des del nord, el 9º Exèrcit del comandant Model va avançar cap al sud des d’Oriol, direcció al Kursk, amb un front de més de 50 quilòmetres d’amplada contra el Front Centre del comandant Konstantin Rokossovsky. En el sud, el 4º Exèrcit Panzer del comandant Hoth es va desplaçar cap al nord des de Belgorod en un front de 48 quilòmetres d’amplada direcció al Front Voronezh del comandant Nikolai Vatutin. Els alemanys varen poder avançar en part gràcies a que Gregory Zhukov va el hi va permetre abans de llançar el contraatac. Els tancs més pesats com el Tiger i el Panther varen ser situats al centre d’una formació amb altres tancs al seu voltant, com els Mark IV. Els soviètics atacaven als tancs alemanys utilitzant aquesta tàctica; 10 canons soviètics units en una sola unitat concentraven el seu atac en un tanc i quan aquest era destruït passaven a atacar al següent tanc. Els tripulants d’aquests tancs eren membres de les Waffen-SS i quan el tanc quedava inutilitzat sortien ràpidament i s’arrencaven la insígnia de la calavera dels uniformes perquè sabien que si els soviètics els veien amb aquella insígnia els matarien i no es convertirien en presoners.

Al final de la jornada els alemanys no varen aconseguir avançar més d’onze quilòmetres de l’objectiu establert, tot i que Hoth va aconseguir travessar la primera línia de defensa soviètica no va poder amb la segona línia, la més poderosa. A més, abans de l’ofensiva els avions soviètics varen atacar les bases de la Luftwaffe, tot i que els alemanys es varen poder protegir gràcies als seus radars. De tota manera l’aviació alemanya no va poder ajudar als tancs de Model, encara que varen fer 3.000 sortides i els Stukas varen dur a terme fins a sis missions. A la nit, els Panzer varen lluitar contra grups atrinxerats antitancs soviètics que no fugien d’aquells tancs com en anteriors batalles.

Aquella ofensiva alemanya es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella i va ser dissenyada per Adolf Hitler, que l’havia dictat el 15 d’abril. Hitler estava molt confiat amb el nou tanc, el Tiger, i creia que amb aquella arma serien invencibles. Abans de començar l’ofensiva, Hitler va enviar un missatge a les seves tropes per dir-los que aquella ofensiva era de tal importància que el futur de la guerra depenia d’aquell resultat. Un cop començada l’ofensiva, Hitler es va posar nerviós i li va demanar repetidament en el seu ajudant que Kurt Zeitzler l’informés dels avanços de l’ofensiva. Cap a dos quarts d’una del migdia, Zeitzler es va presentar en persona davant Hitler i aquest es va abraonar cap al genal per preguntar-li com anava l’atac. El general li va respondre que tenia escasses notícies i que els soviètics estaven oferint una resistència molt dura.

---

El general en Cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, va ordenar que tots els presoners de guerra que es fessin en el front oriental els enviessin en els camps de presoners de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, on se’ls hauria de trobar una utilitat d’immediat, sinó els enviarien a treballar a les mines.

En el Reich:

A Alemanya:

Otto Merker, que fins llavors havia construït cotxes de bombers, va tenir a partir d’aquest dia la missió de construir els nous submarins alemanys. Merker va explicar els seus plans a l’Alt Comandament de la Marina, i una de les mesures que volia aplicar era construir els submarins per parts en diferents territoris del país, tal i com ho feien els Estats Units. D’aquesta manera, cada lloc on es construís una de les parts del submarí havia de rebre tot l’equipament mecànic i elèctric que necessités, després es reunirien totes les parts en una zona del país, on es muntaria amb molt poc temps. Aquesta mesura feia que s’evités la construcció de drassanes, que obstaculitzava el programa de construcció naval. El cap de la Kriegsmarine, Karl Döenitz, es va emocionar quan va sentir les mesures de Merker i va creure que començava una nova vida dins la Marina alemanya.

---

Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten. A mig tractament va començar a criticar a l’industrial Friedrich Flick, que era pacient del doctor Kersten. El líder de les SS li va assegurar que es penedia de no haver-lo eliminat amb la seva família, ja que tenia informes que deien que era un gran sabotejador i que era crític a Hitler. Kersten el va intentar calmar dient-li que l’industrial no era un traïdor, però Himmler li va assegurar que ara ho sabrien perquè havien col·locat un equip d’escolta a la seva casa, al igual que en les residències d’altres líders industrials que no eren de fiar.

A Holanda:

Els alemanys varen desmantellar el Consell Jueu d’Amsterdam, però els seus antics membres se’ls va concedir diversos “privilegis” per ells i les seves famílies, incloent el segell vermell que els protegia durant un temps de la deportació.

En el Vaticà:

Ernst von Weizsäcker va presentar les seves credencials com a nou ambaixador alemany i va mantenir una conversació amb el papa Pius XII. El Papa li va confessar que estava molt agraït al poble alemany pels anys que havia passat com a nunci a Alemanya i va expressar el seu afecte pel país i el poble alemany. Després d’explicar-li els problemes que ell veia entre l’Església i Alemanya, Pius XII li va dir que esperava de que tot es resoldria més endavant. La conversació llavors va girar al voltant del bolxevisme i Von Weizsäcker va posar èmfasis en el paper d’Alemanya en la lluita contra “l’amenaça” bolxevic. Segons sembla, el Papa li va parlar de la seva pròpia experiència amb els comunistes a Munic el 1919 i va condemnar la rendició incondicional que defensaven els Aliats. Von Weizsäcker va veure que el Papa compartia el mateix interès que ells quan parlava de la lluita contra el bolxevisme.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra britànic va comunicar d’immediat al primer ministre Winston Churchill que el primer ministre polonès, el general Wladislaw Sikorski, i el seu oficial d’enllaç, el parlamentari conservador Victor Cazalet, havien mort en un accident aeri a Gibraltar. El secretari Charles Portal va informar al primer ministre de que el pilot txec havia sobreviscut, però que era impossible saber què havia passat. Sabent que aquell accident no els ajudava en millorar les relacions entre els polonesos i els russos, Churchill es va limitar a dir que era el moment pels polonesos d’intentar arreglar les coses amb els russos.

A Espanya:

Aquell dia va sortir l’última expedició d’obrers espanyols direcció a Alemanya per ajudar a la indústria alemanya.