Dilluns:

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Kursk, a primera hora, els soldats soviètics dels fronts de Briansk i de l’oest varen atacar amb duresa al 9º Exèrcit del general Walter Model per dirigir-se a Orel. Més d’un milió de soldats nous varen entrar en batalla juntament amb 3.200 carros de combat i canons autopropulsats, 25.000 peces d’artilleria i llançagranades i 4.000 avions. Això significava que, sumades les forces que ja combatien, els soviètics disposessin de més de 2.250.000 homes, 4.800 tancs i canons autopropulsats i 35.200 peces d’artilleria. La superioritat soviètica enfront als alemanys era enorme.

A les vuit del matí, a Projorovka i va haver una forta batalla de tancs soviètics i alemanys que va durar vuit hores en un camp de batalla de 50 quilòmetres quadrats en unes condicions climàtiques terribles amb un dia d’intensa calor i amb fortes tempestes de llamps. Els alemanys, amb els pesats Tiger i Ferdinand, tres divisions blindades de les SS, entre elles la 2º Divisió Panzer SS Das Reich, que formava part del 2º Cos Panzer de les Waffen SS, varen avançar per un terreny pla sec i polsegós confiant que el front soviètic s’havia debilitat, però l’acció de l’artilleria soviètica, on hi havia el 5º Cos de Blindats de Guàrdies, liderada pel general Mikail Shumilov i l’aviació soviètica va frenar l’atac. Els 600 Panther, Ferdinand i Tiger I alemanys, que tenien avantatge amb els seus canons de 88 mil·límetres que podien batre qualsevol tanc rus a més de 1.500 metres mentre que els soviètics necessitaven apropar-se almenys 700 o 600 metres, es varen veure sorpresos pels 900 carros soviètics T-34, T-60 i General Lee nord-americans, que fins aquell moment s’havien amagat en tanques camuflades amb xarxes i protegits darrere d’uns camps de mines, i varen iniciar una ofensiva simultània dels seus fronts de Briansk, Central i Oest en direcció Orel. El xoc entre les dues formacions va ser molt violent, tal i com tots s’esperava, i els avions dels dos bàndols varen tenir que deixar de combatre perquè estaven tan a prop uns dels altres que no podien distingir si estaven atacant a un dels seus o no i tampoc podien actuar sota la tempesta. En aquella distància tan propera beneficiava clarament als soviètics, ja que el gruix blindatge dels carros alemanys deixava de ser efectiu a tan poca distància, fet que va provocar que els projectils dels T-34 aconseguissin penetrar en els panzers. Quan el projectil entrava a l’interior del tanc, aquest esclatava arrencant la torreta i elevant el tanc uns quants metres. Les explosions varen aixecar tal quantitat de pols que nombrosos carros varen acabar impactant uns contra els altres.

Al final de la batalla, on una zona de 13 quilòmetres va quedar totalment destruïda, els soviètics varen perdre 400 tancs i els alemanys 300 a més de 88 canons i 300 camions, però en aquella època els soviètics s’ho podien permetre i els alemanys no. Els alemanys es varen ressentir més de les conseqüències d’aquelles pèrdues i varen tenir que tornar en el seu punt de partida. Una de les causes del per què els alemanys varen tenir tantes baixes la trobem en el canó d’assalt Ferdinand, una arma que el 47º Cos Panzer esperava que li fes guanyar les batalles però que es va veure afectada per seriosos problemes tècnics.

A la Unió Soviètica

En el camp de presoners de Krasnograd, un grup de comunistes alemanys i oficials presoners varen fundar amb l’aprovació soviètica el Comitè de l’Alemanya Lliure, el NKFD, Nationalkomitee Freies Deutschland, que proclamava la insurrecció contra el règim nazi i la fi de la lluita entre la Unió Soviètica i Alemanya. Entre els membres d’aquest Comitè hi havia Wilhelm Pieck, Walter Ulbricht, Erich Weinert i Wilhelm Florin.

---

Els soviètics varen provar per primer cop el caça monoplaça Gudkov GU-1, però quan es va enlairar a 200 metres d’altura va caure en picat matant al pilot de proves, A. I. Nikashin, i el caça va quedar completament destruït.

En el Mediterrani:

A Sicília, els Aliats varen ocupar Siracusa. Per la seva part, els britànics varen avançar en la costa est de l’illa, on varen ocupar l’important port d’Augusta, el segon port estratègic de l’illa.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, els japonesos varen intentar tornar a portar el Tòquio Express per reforçar Nova Geòrgia, però es varen topar amb els creuers nord-americans i es va produir la Batalla de Komabangara, que comportarà l’enfonsament del creuer lleuger japonès Jintsu i el nord-americà USS Gwin, que aquest va rebre danys més greus que els altres tres creuers nord-americans danyats pels torpedes de llarg abast japonesos. Els nipons finalment varen aconseguir desembarcar 1.200 soldats a Nova Geòrgia aquella nit.