Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Albert Kesselring es va presentar en la reunió informativa del dia. Adolf Hitler estava reunit amb Hermann Göering, Wilhelm Keitel, Walter Warlimont, Nicolaus von Below i Otto Günsche. Alfred Jodl no va poder assistir a la reunió perquè no es trobava bé. En la reunió es va parlar d’un possible desembarcament anglosaxó a Itàlia. Kesselring els va explicar que l’Alt Comandament italià, després de la caiguda de Tunísia, es dedicava a sabotejar les mesures preses per la defensa d’Itàlia. La flota italiana era aturada en els ports amb l’excusa de la falta de petroli. Kesselring va proposar transferir a la seva persona el comandament suprem de les unitats italianes. Hitler, però, li va comentar que preferia que les tropes anglosaxones desembarquessin abans a Itàlia que a França i va proposar retirar les unitats italianes de les zones on es podien esperar els combats amb les tropes aliades occidentals i utilitzar-les només en la defensa de les costes. També va declarar que només les mesures ferotges, semblants a les que havia aplicat Iosif Stalin el 1941 o el francesos el 1917, podrien salvar Itàlia, i va demanar instal·lar-hi una espècie de tribunal o de consell de guerra per suprimir als “elements indesitjables”. Després de la reunió, Kesselring va volar de retorn a Itàlia.
A la nit, Hitler li va preguntar a Günsche si Göering ja dormia. El Mariscal del Reich es trobava en aquells moments al seu búnquer, a uns 100 metres del búnquer de Hitler. En saber que encara estava despert, el dictador, acompanyat per Günsche i Heinz Linge, es va dirigir al búnquer de Göering. El ministre els va rebre amb la roba de dormir: una bata de color lligada amb un cinturó blau, amb el coll envoltat d’un xal de seda i calçat amb unes sabates de xarol. A més, feia olor a perfum car. Hitler i Göering es varen reunir mitja hora i varen parlar de la situació a Itàlia, tal com l’havia presentat Kesselring, i el dictador li va confessar que es trobaria en breu amb Benito Mussolini.
A Itàlia:
El comte Galeazzo Ciano, igual que Dino Grandi, va tornar a Roma després d’haver passat uns dies de retir diplomàtic a la seva casa de Livorno per participar en el Gran Consell feixista que s’havia de celebrar el 24 de juliol. A la tarda, en el despatx de Grandi, Ciano i Giusseppe Bottai varen revisar el text de la moció per enderrocar Mussolini i després el varen tornar a revisar el projecte en el despatx de Bottai. Allí va ser quan Ciano es va adherir al projecte.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Ucraïna, en el front soviètic de Voronezh del general Nikolai Vatutin, just al sud de Kursk, i el Front de l’Estepa, a l’oest de Khàrkiv, varen començar a perseguir les tropes alemanyes, que s’estaven retirant amb certa confusió després de que els oficials al comandament dels tancs rebessin l’ordre de retirar-se. Les forces d’Erich von Manstein, que aquest no va estar gens d’acord amb l’ordre de retirar-se, es varen veure sorpreses per la força del Front de Voronezh i ja no eren capaces de resistir després de les fortes pèrdues durant l’Operació Ciutadella i varen deixar que els soviètics alliberessin la ciutat de Bielgorod.
La pilot de combat soviètica Antonia Vasilievna Lebedeva, Tània, va morir aquell dia en combat quan un alemany va destruir el seu caça.
A Tunísia:
El general George Patton va viatjar al quarter general d’Harold Alexander per sol·licitar permís per abandonar la seva missió defensiva a Sicília i avançar cap a Palerm, ocupant el centre i l’est de l’illa, mentre Bernard Law Montgomery mantingués l’avanç en els dos flancs de l’Etna per ocupar Messina. Segons sembla, Alexander va pensar que els nord-americans no serien capaços d’arribar a Palerm i sabia pels informes d’Ultra que l’Eix havia decidit abandonar la resistència en aquesta banda de l’illa. D’aquesta manera va accedir a les peticions del general nord-americà pensant que s’evitaria un enfrontament amb Patton, que probablement creia que no aniria més enllà dels límits de l’àrea que ocupava en aquells moments i no es confrontaria amb el general britànic Montgomery.