Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Albert Kesselring es va presentar en la reunió informativa del dia. Adolf Hitler estava reunit amb Hermann Göering, Wilhelm Keitel, Walter Warlimont, Nicolaus von Below i Otto Günsche. Alfred Jodl no va poder assistir a la reunió perquè no es trobava bé. En la reunió es va parlar d’un possible desembarcament anglosaxó a Itàlia. Kesselring els va explicar que l’Alt Comandament italià, després de la caiguda de Tunísia, es dedicava a sabotejar les mesures preses per la defensa d’Itàlia. La flota italiana era aturada en els ports amb l’excusa de la falta de petroli. Kesselring va proposar transferir a la seva persona el comandament suprem de les unitats italianes. Hitler, però, li va comentar que preferia que les tropes anglosaxones desembarquessin abans a Itàlia que a França i va proposar retirar les unitats italianes de les zones on es podien esperar els combats amb les tropes aliades occidentals i utilitzar-les només en la defensa de les costes. També va declarar que només les mesures ferotges, semblants a les que havia aplicat Iosif Stalin el 1941 o el francesos el 1917, podrien salvar Itàlia, i va demanar instal·lar-hi una espècie de tribunal o de consell de guerra per suprimir als “elements indesitjables”. Després de la reunió, Kesselring va volar de retorn a Itàlia. 

A la nit, Hitler li va preguntar a Günsche si Göering ja dormia. El Mariscal del Reich es trobava en aquells moments al seu búnquer, a uns 100 metres del búnquer de Hitler. En saber que encara estava despert, el dictador, acompanyat per Günsche i Heinz Linge, es va dirigir al búnquer de Göering. El ministre els va rebre amb la roba de dormir: una bata de color lligada amb un cinturó blau, amb el coll envoltat d’un xal de seda i calçat amb unes sabates de xarol. A més, feia olor a perfum car. Hitler i Göering es varen reunir mitja hora i varen parlar de la situació a Itàlia, tal com l’havia presentat Kesselring, i el dictador li va confessar que es trobaria en breu amb Benito Mussolini.   

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano, igual que Dino Grandi, va tornar a Roma després d’haver passat uns dies de retir diplomàtic a la seva casa de Livorno per participar en el Gran Consell feixista que s’havia de celebrar el 24 de juliol. A la tarda, en el despatx de Grandi, Ciano i Giusseppe Bottai varen revisar el text de la moció per enderrocar Mussolini i després el varen tornar a revisar el projecte en el despatx de Bottai. Allí va ser quan Ciano es va adherir al projecte.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, en el front soviètic de Voronezh del general Nikolai Vatutin, just al sud de Kursk, i el Front de l’Estepa, a l’oest de Khàrkiv, varen començar a perseguir les tropes alemanyes, que s’estaven retirant amb certa confusió després de que els oficials al comandament dels tancs rebessin l’ordre de retirar-se. Les forces d’Erich von Manstein, que aquest no va estar gens d’acord amb l’ordre de retirar-se, es varen veure sorpreses per la força del Front de Voronezh i ja no eren capaces de resistir després de les fortes pèrdues durant l’Operació Ciutadella i varen deixar que els soviètics alliberessin la ciutat de Bielgorod.

---

La pilot de combat soviètica Antonia Vasilievna Lebedeva, Tània, va morir aquell dia en combat quan un alemany va destruir el seu caça. 

A Tunísia:

El general George Patton va viatjar al quarter general d’Harold Alexander per sol·licitar permís per abandonar la seva missió defensiva a Sicília i avançar cap a Palerm, ocupant el centre i l’est de l’illa, mentre Bernard Law Montgomery mantingués l’avanç en els dos flancs de l’Etna per ocupar Messina. Segons sembla, Alexander va pensar que els nord-americans no serien capaços d’arribar a Palerm i sabia pels informes d’Ultra que l’Eix havia decidit abandonar la resistència en aquesta banda de l’illa. D’aquesta manera va accedir a les peticions del general nord-americà pensant que s’evitaria un enfrontament amb Patton, que probablement creia que no aniria més enllà dels límits de l’àrea que ocupava en aquells moments i no es confrontaria amb el general britànic Montgomery.