Dissabte:

A Itàlia:

La situació a Itàlia era molt greu i els bombardejos i el desembarcament de les tropes aliades a Sicília va acabar provocant un malestar en la cúpula del govern italià contra Benito Mussolini. A les cinc de la tarda, en el Palau Venècia, es va convocar el Gran Consell Feixista per fer dimitir a Mussolini. Els estendards i els escuts d’armes del Partit en el Palau Venècia varen ser trets pels milicians, on la guàrdia personal de Mussolini muntava guàrdia en aquells moments. Els membres del Gran Consell varen arribar poc abans de l’hora establerta, i varen estacionar els seus cotxes en el patí interior per no atreure l’atenció del públic. Federzoni i Dino Grandi portaven armes amagades per si de cas. Grandi va reconèixer que portava dues granades de mà i que n’havia passat una a Cesare Maria de Vecchi per sota la taula. Abans d’obrir-se la sessió, Grandi va anar de grup en grup recollint firmes d’última hora per la moció contra Mussolini que l’havia de fer dimitir.

A les cinc i cinc de la tarda es va anunciar finalment l’esperada entrada de Mussolini al Consell. El dictador portava el vestit del Partit i de seguida que va arribar al seu lloc va parlar primer de qüestions militars i després va criticar la moció de Grandi perquè deia que posava en perill l’existència del règim. Mussolini va parlar durant dues hores i no va fer cap al·lusió a les conversacions de Feltre del 19 de juliol de 1943. Llavors, segons el protocol, va parlar el mariscal Emilio De Bono, que va defensar sense convicció l’Exèrcit i els seus caps. Però, enmig del seu parlament, Roberto Farinacci el va interrompre dient-li que no era possible cap discussió tècnica si no estava present el general Vittorio Ambrosio, el cap de l’Exèrcit. Mussolini va estar d’acord en la interrupció. Grandi es va aixecar de la cadira i va llegir el text definitiu de la seva moció, que la majoria del Consell ja coneixia. Va criticar amargament el sistema de poder personal que, segons ell, s’havia degenerat per la seva llarga duració modificant el caràcter del líder i destruint el feixisme. Grandi va estar parlant al voltant d’una hora, i va acabar recordant-li a Mussolini el lema del 1924: Deixem morir els partits perquè visqui el país. Mussolini el va escoltar des de la seva cadira sense reaccionar. Després d’una intervenció de Giusseppe Bottai, el comte Galeazzo Ciano es va pronunciar contra el seu sogre i va contribuir en la seva dimissió. Va parlar dels començaments de l’aliança amb Alemanya, del pacte d’Acer i de la promesa d’Adolf Hitler de no fer res que pogués provocar una guerra abans de 1942. Després d’un llarg silenci, Farinacci es va aixecar i va començar a criticar el text de la moció i, dirigint-se a Grandi, li va dir que havia provocat la crisi del règim en el moment que els Aliats envaïen el territori nacional. Llavors, Mussolini va intervenir breument en el debat i va condemnar els atacs contra el partit feixista.

Poc abans de mitjanit, Mussolini va suspendre la sessió per uns minuts i es va retirar al seu despatx per saber els últims comunicats de guerra. Allí es va reunir amb Alfieri, l’ambaixador italià a Alemanya, Scorza i Galbiati, el comandant de la milícia. Alfieri li va recordar el què li havia dit Hitler a Feltre i li va voler fer veure que la lleialtat d’Itàlia a l’Eix havia arribat al seu límit. En el dictador no li va fer gens de gràcia les declaracions del seu ambaixador i el va acomiadar. En sortir del seu despatx, Alfieri es va trobar amb Grandi, que li va entregar l’exemplar de la seva moció perquè el firmés i l’ambaixador, empipat amb Mussolini, el va firmar. Llavors, Buffarini, un membre del Consell lleial a Mussolini, va entrar al despatx i li va dir en el dictador que els detingués a tots perquè estaven conspirant contra ell. Mussolini li va dir que no perdés la calma. Mentrestant, en la sala de sessions, Grandi continuava anant de grup en grup recollint firmes per la dimissió del dictador. A continuació, es va tornar a iniciar els debats i Mussolini no va fer front a la moció. Dels 26 ministres que formaven part del Gran Consell, 19 varen votar a favor d’apartar a Mussolini del càrrec de cap d’Estat de l’Exèrcit per retornar-la al rei Victor Manel III.

---

A Sicília, el 5º Exèrcit nord-americà va conquerir la ciutat de Marsala.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, varen començar a arribar informacions de que el Gran Consell Feixista s’havia reunit per primer cop des del començament de la guerra. Més tard, es va informar a Adolf Hitler de que el Gran Consell havia tret tots els poders a Mussolini i que demanaven al rei Victor Manel III que controlés les forces armades italianes.

A Alemanya:

Els bombarders nord-americans varen atacar de dia. A la nit, 781 bombarders de la RAF es varen enlairar de 42 aeròdroms situats a l’est d’Anglaterra i van bombardejar la ciutat d’Hamburg en l’anomenada Operació Gomorra. 45 varen tenir que retornar a causa de problemes tècnics i varen tirar les bombes al mar. Els britànics varen llançar 2.300 tones de bombes des del nord, fet que no esperaven els defensors de la ciutat. Les primeres bombes eren explosives per destruir els sostres dels edificis i obrir forats, i després varen llançar bombes incendiàries per cremar el mobiliari exposat. La magnitud dels focs va provocar forts vents a diversos centenars de quilòmetres per hora. La mortalitat va ser molt elevada. Per primer cop la RAF va utilitzar una nova tàctica, el sistema Window, per burlar els radars alemanys. El Window consistia en llançar milers de petits trossos de paper d’alumini per confondre les defenses alemanyes i, d’aquesta manera, els tècnics del radar alemany no van veure res. Els britànics només varen perdre 12 aparells.

En el front oriental:

Els panzers alemanys varen ser destruïts i derrotats pels soviètics. Per celebrar la victòria, Iosif Stalin va dirigir un missatge de triomf a les seves tropes exagerant les xifres.