Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg es va celebrar una reunió del consell de guerra per avaluar la situació a Itàlia. Entre els presents hi havia Adolf Hitler, els jerarques nazis més importants i els caps de les forces armades, entre ells Hermann Göering, Joseph Goebbels, Heinrich Himmler, Erwin Rommel i Karl Döenitz. Hitler els va presentar els seus quatre plans per Itàlia: 1: L’Operació Eiche (Roure), per “alliberar” Benito Mussolini, bé per la Kriegsmarine si es trobava en una illa, o bé pels paracaigudistes de la Luftwaffe si es trobava internat a l’interior del país. 2: L’Operació Students, que tenia com objectiu l’ocupació de Roma i el retorn de Mussolini al poder. 3: L’Operació Schwarz (Negre), que tenia com objectiu l’ocupació de tot Itàlia. 4: L’Operació Achse (Eix), pensada per capturar o destruir tota la flota italiana.

---

Richard Wendler va escriure una carta per Himmler en que li agraïa que hagués destinat a Odilo Globocznik, amb qui tenia fortes discrepàncies, a una altra funció. Però el governador de Lublin inclús li va demanar que enviés a Globocznik a una altra banda perquè considerava que incomplia els acords firmats i que només mentia.

A Alemanya:

La ciutat d’Essen va ser bombardejada per bombarders B-17 deixant les fàbriques Krupp pràcticament paralitzades. Quan tornaven cap a casa, els B-17 es varen topar amb els caces alemanys a l’altura del Rin i varen tenir que rebre l’ajuda dels caces P-47 per poder tornar.

---

A la nit, en l’Operació Gomorra, un error de navegació va desviar tres quilòmetres a l’est del centre d’Hamburg a 787 bombarders de la RAF i varen ser enviats en una zona de vivendes de classe treballadora. Un cop més, la RAF va llançar milers de tires de paper d’alumini, amb el nom clau de Window, que va encegar els radars alemanys dels que depenien els caces nocturns i l’artilleria alemanya. La RAF va llançar 2.326 tones bombes explosives i incendiaries, que juntament amb el clima sec i l’onada de calor va provocar un tempesta de foc que va arribar als 1.600 graus i va reduir a cendres totes les zones afectades. Es diu que el resplendor dels incendis va durar 48 hores i que els forts vents sorgits de la tempesta de foc va arrencar arbres. Per posar les coses encara més complicades, la majoria dels bombers es trobaven a l’àrea occidental de la ciutat, ocupant-se dels bombardejos anteriors. L’atac va destruir les drassanes i les plantes per la producció de submarins en el riu Elba i, a les tres de la matinada, encara hi havia 16.000 edificis en flames. Però, sobretot, l’atac va deixar 42.000 morts i un milió de persones sense llar, que més endavant varen buscar refugi per Alemanya. Els britànics varen perdre 17 aparells i les seves tripulacions.

A Itàlia:

Pietro Badoglio, per acontentar als alemanys, es va reunir aquell matí amb Eberhard Mackensen i li va entregar una carta de Mussolini on aquest donava les gràcies al nou govern italià pel tracte que rebia. A la tarda, Badoglio es va reunir amb Albert Kesselring i li va assegurar que volia continuar amb la guerra. Després va declarar la llei marcial a tot Itàlia.

---

A Sicília, després de que les tropes italianes quedessin descartades pel combat de primera línia, tot el pes de la lluita va recaure en les quatre divisions alemanyes desplegades a l’illa. El comandant italià de l’illa va ordenar a Kesselring que organitzés l’evacuació de les tropes de l’Eix, cosa que ja s’estava fent en secret.

En el Pacífic:

En les aigües de les illes d‘Attu i Kiska, els radars de les embarcacions nord-americans varen començar a detectar senyals desconegudes. El comandant va ordenar obrir foc contra una suposada flota japonesa. Durant mitja hora, dos cuirassats i quatre creuers de les forces marítimes nord-americanes varen llençar 518 projectils de 380 mil·límetres. Els radars detectaven com si aquests projectils enfonsessin algun objecte. Després de l’atac, diverses patrulles es varen dirigir al lloc on haurien d’haver aparegut les restes de la flota japonesa, però no varen trobar res en 200 milles al voltant. Aquesta estranya batalla es va conèixer com La Batalla dels pips, pel soroll que feien els radars cada vegada que un projectil impactava contra l’aigua. Fins a dia d’avui no s’ha pogut aclarir què va passar en aquesta estranya batalla.