Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va acceptar la proposta de Fritz Sauckel de transportar a 500.0000 treballadors francesos a Alemanya. Sauckel l’hi havia fet la proposta el 27 de juny. 

Al migdia, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per dir-li que pensava actuar d’immediat a Itàlia. També estava decidit a tornar a instaurar el feixisme i creia que el rei Victor Manel III era un home dèbil i vell que es deixaria guanyar fàcilment. Llavors, Goebbels li va demanar poder tornar a Berlín perquè creia que hi havia d’haver una figura rellevant a la capital per dirigir aquells moments crítics. Hitler va acceptar la proposta.

Després de l’entrevista amb el dictador, Goebbels es va reunir amb Heinrich Himmler, que li va comentar que la Internacional d’Estudiants Bíblics (una petita secta que afirmava buscar la veritat en una nova interpretació de les Sagrades Escriptures) eren uns estranys que vivien en un altre temps. Acabades les entrevistes, Goebbels es va dirigir a l’aeròdrom de Rastenburg i, després de pràcticament tres hores de vol, va arribar a Berlín.

A Alemanya:

A Hamburg, a la matinada, en l’Operació Gomorra els Aliats varen continuar bombardejant la ciutat amb bombes incendiàries. De nit, 787 avions de la RAF van tornar a bombardejar d’Hamburg, però aquesta vegada els avions no portaven explosius, sinó que duien bombes incendiaries pel fet de que la ciutat estava en ruïnes pels bombardejos anteriors. L’objectiu d’aquella nit era cremar les restes de la ciutat. En total es varen llançar més de 2.300 tones de bombes i més de 40.000 persones varen morir aquella mateixa nit. Els refugis antiaeris no varen servir per res, ja que la ciutat estava plena de fum i part de la gent va morir asfixiada. Els habitants de la ciutat començaven a refugiar-se a les afores de la ciutat o en els pobles veïns.

A la tarda, a Dresden va sonar per primer cop l’alarma antiaèria diürna. L’alarma va sonar per poc temps i sense conseqüències.

A Itàlia:

Mentre Benito Mussolini va ser traslladat com a presoner a l’illa de Poznan, els comunicats oficials italians parlaven de dissoldre el Partit Feixista. La premsa italiana parlava obertament que amb Mussolini s’havien viscut vint anys d’esclavitud. Els emblemes feixistes van ser destrossats per tot el país i l’edifici del Popolo d’Itàlia a Milà va ser assaltat per la multitud. Però mentre Mussolini era reclòs, a Roma Otto Skorseny es va entrevistar amb Albert Kesselring per iniciar les operacions secretes per rescatar-lo.

A Espanya:

Francisco Franco es va reunir amb un diplomàtic Aliat, que aquest li va demanar la retirada de la Divisió Blava del front oriental, el retorn a la neutralitat d’Espanya i el final de la propaganda de la premsa espanyola a favor de les forces de l’Eix. Tot i que Franco va mentir en dir que “la Divisió Blava no era una divisió espanyola sinó un grup de voluntaris i que Espanya sempre havia mantingut la neutralitat”, va entendre que no podia continuar afavorint els interessos del països de l’Eix com fins llavors i no va tenir cap més remei que acceptar les sol·licituds dels Aliats. Després, Franco va donar instruccions en els seus diaris d’informar sense el menor comentari la revolta italiana per mantenir-se neutrals.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va informar a Washington de que les seves fonts a Berlín afirmaven que els partisans estaven provocant un gran impacte en la rereguarda del front oriental, el que implicava greus danys en les línies de comunicació de la Wehrmacht.

En el Pacífic:

Preveient que els nord-americans arribarien aviat i aprofitant que la flota nord-americana, després de l’estranya batalla del dia anterior, s’havia retirat momentàniament per proveir-se de combustible, els japonesos varen evacuar enmig de la boira l’illa de Kiska, a l’arxipèlag de les Aleutianes, a prop d’Alaska. En mitja hora varen aconseguir treure als 5.100 soldats de la guarnició i tots els seus equips. Els nord-americans i els canadencs arribaran a l’illa el 15 d’agost.