Dijous:

A Itàlia:

Quan Pietro Badoglio va ser nomenat primer ministre d’Itàlia pel rei Victor Manuel III va garantir a Alemanya que la lluita continuaria però amb la condició que els alemanys abandonessin Itàlia. Des de l’illa de Poznan, on estava reclòs, Benito Mussolini va enviar una carta a Badoglio donant-li tot el seu suport i després va enviar una altra carta al rei. Però Adolf Hitler, que estava a Rastenburg, no es va fiar mai de Badoglio i va refusar qualsevol acord amb ell, i menys si les seves tropes havien de marxar d’Itàlia. De fet, Badoglio mantenia negociacions secretes amb els Aliats. Hitler, desconfiant d’ell, volia alliberar a Mussolini com fos, ja havia enviat a Otto Skorseny a Roma perquè intentés esbrinar a on amagaven el dictador italià, i va ordenar a Heinrich Himmler que preparés un pla per alliberar-lo, atemptar contra Badoglio i arrestar el rei. Aquesta operació es va anomenar Operació Alaric. Però Hitler va tenir un problema: hi havia molt pocs alemanys a Roma i només va poder posar en marxa el pla per alliberar Mussolini. Per refredar encara més les relacions entre els dos països, el govern italià va demanar que tornessin al seu país els treballadors italians que treballaven a Alemanya. Per evitar qualsevol desordre en no acceptar les exigències, el govern alemany va tallar tots els intents dels treballadors italians que treballaven a Alemanya perquè es manifestessin contra el règim nazi.

En el Reich:

A Alemanya:

Aquell dia es va reunir la Central de Planificació Alemanya, on el ministre d’Armament, Albert Speer, va assegurar que si els bombardejos a Alemanya continuaven al cap de dotze setmanes s’acabaria tot.

---

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre un informe del gauleiter Karl Kaufmann sobre els efectes del bombardeig a la ciutat d’Hamburg, on s’explicava que milers de persones caminaven pels carrers de la ciutat sense sostre i s’afirmava que hi faltava de tot.

A Hamburg, els britànics varen observar que la ciutat ja no cremava després dels atacs del 27 de juliol i, a la nit, varen enviar 777 avions de la RAF per acabar de destruir les ruïnes de la ciutat i els barris que fins llavors havien quedat indemnes. 45 aparells varen tenir que tornar a causa de problemes mecànics. En aquell atac no es varen produir gaires incendis pel fet de que ja no quedava res per cremar, però els ciutadans varen opinar que aquest havia sigut el bombardeig més violent de tots, ja que les bombes varen caure sobre una àrea molt més àmplia. Per culpa dels forts vents, que va desviar el rumb dels avions, el sector nord-est de la ciutat va quedar completament destruït enlloc de la zona de l’oest, que era la zona elegida. A conseqüència d’aquest atac, la ciutat, des del punt de vista econòmic, va quedar anul·lada, ja que inclús les parts no afectades varen tenir que suspendre el treball a conseqüència de la destrucció dels serveis públics. Tot i això, per primer cop la Luftwaffe va posar resistència als avions britànics i s’havien col·locat més reflectors i bateries antiaèries, però només en va poder aconseguir destruir 28.

---

Goebbels també va rebre aquell dia un informe de la missió militar japonesa a Berlín que senyalava la necessitat de conservar l’illa de Sicília. Els membres de la missió japonesa varen afirmar que si començaven a perdre el control del Mediterrani enviaren els seus avions torpedes i avions suïcides per desplaçar la flota britànica del Mediterrani.

---

El Der Stürmer va treure un article en el que es descrivien els guetos de l’est com la solució permanent al “problema jueu a Europa“.

---

A Berlín hi havia un malestar general per la forma en què es varen evacuar les oficines públiques berlineses.

A Espanya:

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, el general Jordana, va rebre en El Prado a l’ambaixador nord-americà a Madrid, Hayes. L’ambaixador li va entregar una ferma petició de retirada de la Divisió Blava del front oriental, on estaven inscrits en el Grup d’Exèrcits del Nord.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, buscant una posició defensiva favorable en el sector del riu Mius, els alemanys varen llançar una contra-ofensiva local.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va enviar un missatge a Washington que deia que tenia notícies de que les tropes alemanyes estaven desallotjant el sud d’Itàlia.