Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Karl Döenitz va informar a Adolf Hitler de que la Kriegsmarine estava convençuda d’haver descobert que Benito Mussolini estava retingut a l’illa de Ventotene. 

A Alemanya:

Davant el munt de falses denúncies entre alemanys que feien perdre molt de temps a la Gestapo, el Ministeri de Justícia va redactar una carta que afirmava que el denunciant era ” el més gran pocavergonya de tot Alemanya“, perquè denunciaven falsament a un ciutadà davant les autoritats només per causar-li molèsties a aquest.  

A Romania:

En l’Operació Maremoto, Operation Tidal Wave, 174 bombarders nord-americans B-24 dividits en cinc grups de la 9º Força Aèria sota les ordres del general Lewis Bretreton varen bombardejar amb 311 tones de bombes els pous petrolífers de Ploesti i varen inutilitzar el 40% de les instal·lacions de la refineria. Aquests bombarders venien des de Líbia en un vol de 1.500 quilòmetres i per guiar-se cap a l’objectiu hi havia un navegant del grup i el seu ajudant. Per desgràcia seva, mentre estaven sobre el Mediterrani, l’aparell del navegant va caure de cop al mar. El seu ajudant estava al costat i, en contra de les ordres, va descendir per comprovar si hi havia supervivents. Carregat de bombes, va ser incapaç de recuperar altura i va caure darrera de l’altre. Aquest error significava que els Liberators havien perdut els seus guies. Tot i això varen seguir endavant amb els altres grups de bombarders i varen creuar la costa d’Albània per després arribar a Bulgària. En arribar al Danubi varen baixar a una altura mínima per evitar els radars alemanys. Però, en faltar-los els experts en navegació, els Liberators es varen equivocar en el punt de referència que els senyalava l’inici del recorregut de bombardeig i varen causar pocs danys en els pous. En adonar-se de l’error, el comandant va trencar el silenci per ràdio, que també anava encontra de les ordres donades. Els alemanys de seguida varen poder imaginar-se que Ploesti seria l’objectiu en veure els aparells aproximar-se a la zona i els va donar temps per preparar-se i obrir foc des de terra, destruint els bombarders. Quan els B-24 varen virar per tornar a les seves bases, se’ls varen tirar a sobre uns quants Messerschmitt Me-109, que varen destruir o avariar greument més B-24. Alguns tenien tants danys que es varen estrallar a terra durant el retorn a la seva base. En total, els nord-americans varen perdre 54 B-24.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els últims moments de la Batalla del Kursk es varen produir aquell dia i els alemanys ja preveien la derrota, ja que Hitler havia acceptat la retirada del sortint d’Orel, juntament amb el braç nord de l’ofensiva, perquè una important part de les forces del Grup d’Exèrcits del Centre corria el risc de ser envoltada. A més, de poc servia en aquelles altures del conflicte la Luftwaffe, que concentrava en el sector del Kursk el gruix de les seves unitats del front oriental.

A la Unió Soviètica:

La popular Lídia Litviak, coneguda com la Rosa Blanca de Stalingrad, va morir durant una missió en estranyes circumstàncies.

A Birmània:

Aquell dia es va constituir l’Estat de Birmània, un Estat aliat del Japó, que immediatament va declarar la guerra a les nacions aliades. El doctor Ba Maw es va convertir d’aquesta manera en el nou cap d’Estat d’una Birmània independent.

En el Pacífic:

En la Batalla per Nova Geòrgia, gràcies a que varen utilitzar els tancs Sutart dels Marines contra les fortificacions japoneses, la base de Muda va caure en mans nord-americanes.

---

A la nit, els nord-americans varen enviar 15 llanxes PT a l’estret de Blackett, al sud-oest de Kolombangara, per interceptar un comboi japonès que no havia sigut detectat per sis destructors nord-americans situats al nord de l’illa. Aquesta era la concentració més gran de PT fins el moment en la campanya de les Illes Salomó i en una d’aquestes llanxes, concretament en la PT 109, hi anava el jove John Fitzgerald Kennedy. L’atac nord-americà va ser tot un desastre, ja que la pèrdua de comunicacions entre les PT va provocar que l’acció fos desordenada. Només la meitat de les embarcacions va disparar torpedes i, a més, no varen causar danys. L’embarcació on hi anava Kennedy es va partir per la meitat per un dels destructors japonesos, provocant la mort de dos marines. La resta de la tripulació, onze, es varen tenir que tirar a l’aigua. Kennedy, com a líder de la llanxa, va organitzar els supervivents en dos grups i varen nadar fins l’illa de l’Ocell o illa del Budin de Pruna. En total varen tardar cinc hores en arribar a l’illa.