Dilluns:

En el Reich: 

A Polònia:

Els Batallons policials 251, 255 i 256 varen iniciar la liquidació del gueto de Bialystok, tot i que el febrer els alemanys havien promès que es mantindria el gueto. En veure que volien liquidar-los després de que uns quants es dirigissin als llocs on els havien ordenat els alemanys, els jueus varen iniciar una revolta en diverses parts del gueto, que acabarà sent sufocada el 20 d’agost després de dies de sagnants combats i l’execució dels supervivents. En total els alemanys varen assassinar entre 25.000 i 30.000 persones.

A Itàlia:

Les tropes alemanyes van ser evacuades amb transbordadors de Sicília cap a Itàlia a través de l’Estret de Messina. El programa d’evacuació va ser organitzat pel general Hans-Valentin Hube amb la coordinació del cap de transports marítim del Mediterrani, Gustav von Liebenstein, i el comandant de l’Estret de Messina, l’Ernst Gunther Baade. Els alemanys es varen tenir que afanyar a retirar-se perquè els nord-americans s’estaven apropant a la ciutat italiana.

A Grècia: 

Els partisans varen assassinar als membres de la 1º Divisió de Muntanya. Com a represàlia, els alemanys varen matar a 317 civils del poble de Kommeno.

En el front oriental:

A Ucraïna:

La contraofensiva alemanya es va aturar a l’oest de Khàrkiv, ciutat que començava a ser abandonada, mentre que els soviètics varen tornar a reprendre el seu avanç direcció a Stalino, amenaçant d’envoltar un important número d’homes del Grup d’Exèrcits del Sud que estaven a la localitat. Durant aquella jornada, l’exèrcit soviètic va creuar el riu Döents des dels dos costats d’Isyum.

A Bielorússia:

El problema dels desertors va anar en augment dins de les files alemanyes. Dels 2.200 homes de la que acabaria sent la 29º Divisió de les Waffen-SS, que rebia en aquell moment el nom de 1º Destacament Rus de les SS, molts es varen passar al bàndol partisà.

En els Estats Units:

Al sud-oest d’Alaska, els nord-americans varen reconquerir les illes Aleutines.