Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 727 bombarders de la RAF van bombardejar Berlín. Els incendis que es van produir per culpa de les bombes van ser tan greus que el fum era visible a 200 milles de distància. El barri de Südende va ser destruït pràcticament per complet i les cases de la Kurfürstendamm i Lietzenbugerstrasse varen rebre greus danys. Després del bombardeig, Joseph Goebbels va recórrer els districtes més afectats i va demanar 30 voluntaris per apagar els incendis. Sembla ser que la gent li va respondre d’una manera freda.  

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces soviètiques varen agafar el control de la ciutat de Khàrkiv i varen acabar amb la contra-ofensiva alemanya a la zona del Kursk. La contraofensiva, però, va comportar haver perdut un total de 1.677 homes (morts, ferits o desapareguts), davant 170.000 baixes alemanyes; més de 6.000 carros de combat davant els 760 d’alemanys; 5.244 peces d’artilleria davant 700 d’alemanyes; i més de 4.200 avions davant dels 524 dels alemanys. Erich von Manstein va abandonar aquell mateix dia la ciutat encontra de les ordres d’Adolf Hitler i es va dirigir al riu Dnièper.

A Sicília:

Després de demanar dues vegades disculpes per l’incident que va tenir amb dos soldats després de bufetejar-los per no anar a lluitar al·legant problemes psicològics, George Patton ara va demanar perdó a un dels soldats que havia bufetejat, el soldat Charles Kuhl.

A Bulgària:

Sense haver presentat amb anterioritat cap símptoma de malaltia, el rei Boris III va patir un sobtat atac de vòmits, que com a conseqüència li varen provocar la mort el 28 d’agost. Només feia nou dies que havia visitat a Hitler en el quarter general de Rastenburg i de seguida varen aparèixer rumors que deien que el líder alemany l’havia fet enverinar perquè s’havia negat a deportar els jueus búlgars. Els anys 1990, després d’una autòpsia, es va descartar la possibilitat de que morís enverinat i es va confirmar que havia mort per un tema mèdic.

A la Xina:

21 bombarders japonesos, escortats per 31 caces, varen realitzar un atac a Xina i varen combatre contra les defenses xineses, que varen destruir només un bombarder i en varen deixar uns quants de danyats contra la pèrdua d’un caça P-40, un P-43 i dos P-66.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va enviar un comunicat a Washington que deia que a Alemanya s’hi havia instal·lat un estat d’ànim desesperant i que no es veien generals políticament sòlids, ja que se sabia que els mariscals Gerd von Rundstedt i Alexander von Falkenhausen eren els dos anti-nazis més convençuts. A més, Dulles deia que Hermann Göering estava eclipsat i que corria el rumor a Berlín de que havia intentat marxar a Suècia. Per acabar, Dulles deia que Martin Bormann i Heinrich Himmler estaven en disputa.