Dissabte:

A Itàlia:

A les quatre de la matinada, les tropes anglosaxones varen començar la invasió a Itàlia, l’Operació Baytown. Les tropes del general britànic Bernard Law Montgomery varen desembarcar a les costes de Reggio Calabria, al sud, després de travessar l’estret de Messina. Al cap d’unes hores, els Aliats occidentals ja havien establert la primera base permanent en el continent europeu. Per la seva part, els alemanys es varen preparar per desplaçar-se cap al sud per atacar als britànics i els nord-americans. A Alemanya només es va informar a la població amb un comunicat per la ràdio d’un desembarcament de tropes britàniques en el sud-oest de Calàbrica i es deia que en el combat ja hi havia tropes alemanyes i italianes.

Mentrestant, el mariscal Pietro Badoglio, que governava Itàlia gràcies al rei Victor Manel III, estava negociant a través del general Giuseppe Castellano un armistici amb els Aliats. A Cassibile, Siracusa, Sicília, Castellano va firmar per part de la delegació de Badoglio els tres exemplars i les condicions de l’armistici en presència del comandant en cap de les forces aliades Dwight D. Eisenhower. Les condicions que varen firmar no varen ser efectives fins el 8 de setembre. Badoglio no comptava aleshores amb la possibilitat d’unes represàlies per part d’Alemanya, ni tampoc comptava que la invasió per part dels Aliats començaria pel sud, a Nàpols, deixant la ciutat de Roma desprotegida.

En el Vaticà:

Ernst von Weizsäcker va enviar un informe a Berlín on explicava que rebia contínuament proves de que el Vaticà estava molest per la política anglesa-americana perquè consideraven que aplanava el camí al bolxevisme. L’ambaixador també va explicar que inclús el papa Pius XII no volia debilitar Alemanya, ans al contrari perquè pensava que el poble alemany era una gran nació en la seva lluita contra el bolxevisme.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els britànics varen bombardejar Berlín i varen destruir, sobretot, els edificis propers a l’aeroport de Tempelhof.