Diumenge:
L’alliberament de Benito Mussolini:
Benito Mussolini va ser alliberat de Gran Sasso, un refugi d’esquiadors a 2.112 metres d’altitud, als Apenins d’Itàlia. Adolf Hitler va enviar un grup militar de les SS, amb el capità Otto Skorseny al capdavant i dirigits pel coronel Harald Mors per alliberar el dictador italià. Aquella operació es va conèixer com l’Operació Oak.
Abans de les vuit del matí, el general Fernando Soleti, el comandant del cos de la policia italiana, va ser detingut per dos oficials alemanys enviats pel general Kurt Student, en el moment en que el comandant italià arribava al Palau Viminal, la seu del seu comandament. Un cop va ser dut davant de Student, els alemanys li varen preguntar a Soleti on s’havia refugiat el cap de la policia italiana, Senise. Soleti va respondre-li que no ho sabia, però Student li va replicar que Senise era el responsable de la sort de Mussolini i el va amenaçar de que si no el trobaven ell se’n faria responsable. Li va explicar que havia rebut ordres de Hitler d’alliberar a Mussolini i que l’acció es faria aquell mateix dia. Espantat, el general Soleti li va dir que no se’l podia acusar de la sort de Mussolini. A la una del migdia, el general Soleti va ser presentat i confiat al capità Skorseny, que el va portar al camp d’aviació on els esperava un grup de trimotors que arrossegaven dotze planadors ocupats per paracaigudistes.
Pocs minuts més tard, Skorseny va fer pujar el general italià a bord d’un dels aparells i es varen enlairar rumb a Gran Sasso. Al cap de mitja hora ja volaven per sobre del Gran Sasso i, aproximadament a 3.000 metres d’altura, els planadors es varen desenganxar dels trimotors i varen aterrar a la zona establerta. Un planador es va estavellar, tres no varen aconseguir tocar terra i els vuit restants varen aconseguir el seu objectiu. Quan varen tocar terra, els homes de les SS varen dirigir-se a les seves posicions assignades per envoltar l’Hotel de Campo Imperatore, on hi havia retingut el dictador italià i que des de primera hora de la tarda estava sense electricitat perquè els homes del coronel Mors s’havien fet amb la base funicular que proveïa l’estació del Gran Sasso. Skorseny va avançar al capdavant i en arribar a davant de l’Hotel es va adonar de que unes altres tropes alemanyes havien arribat abans que ell. Eren un grup que havien vingut de Roma per via ordinària, en camions i carros de combat, i que tenien la missió d’atacar als guàrdies italians per tal de que les tropes de Skorseny poguessin arribar a la zona sense problemes.
En aquells moments Mussolini estava a la seva habitació del segon pis i en veure els planadors de Skorseny va treure el cap per la finestra. Skorseny, des de terra, va veure al dictador italià observant-los. El tinent de la carabinieri en veure’l el va obligar a tancar la finestra. Desesperat, Mussolini va cridar, segons un testimoni:
No mateu a ningú! No vesseu sang!
A les dues del migdia, Skorseny, acompanyat per dos paracaigudistes, va pujar a l’habitació de Mussolini i les altres tropes de les SS varen sotmetre els guàrdies italians sense la necessitat de fer servir la força. Quan Mussolini va veure a Skorseny es va emocionar, el va abraçar i li va dir que sempre havia tingut la seguretat de que Hitler no l’abandonaria. Llavors li va explicar que sabia que Pietro Badoglio tenia la intenció d’entregar-lo a les autoritats aliades occidentals, però li va assegurar que abans de que això passés s’hagués suïcidat. El dictador italià havia jurat en els seus captors de que abans de caure en mans dels Aliats i ser exhibit en el Madison Square Guarden de Nova York s’hagués tret la vida. Mussolini i Skorseny varen pujar a l’avió de transport i de reconeixement Fi-156C Storch pilotat pel capità Gerlach, que els va dur a Practica di Mare, on hi varen arribar a les quatre de la tarda. El pilot havia advertit a Skorseny de que no pugés a l’avió perquè duien massa càrrega, però el comandant no li va fer cas pel seu afany per sortir a les fotografies propagandístiques. Des de Practica de Mare, Mussolini i Skorseny varen pujar a un Heinkel cap Viena, on hi arribarien a la nit.
En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Hitler va demanar a Vittorio Mussolini i Renato Rivelli que es presentessin al seu despatx. Quan es varen reunir, Hitler estava eufòric i amb un somriure a la boca els va comunicar en italià (Hitler no sabia italià) que Mussolini havia sigut alliberat. Tot seguit es va anunciar en el quarter general l’alliberació de Mussolini. El comunicat havia sigut precedit per repetits Achtung! Achtung! amb què s’advertia als oients de que es transmetria una notícia sensacional. A la nit es va anunciar per la ràdio, després d’emetre una versió de l’himne feixista italià, Giovinezza, que uns grups de paracaigudistes i de tropes de seguretat alemanyes, juntament amb alguns elements de les SS, havien dut a terme una operació per alliberar Mussolini. L’anunci va provocar un gran entusiasme a Alemanya, on es va interpretar com la senyal del restabliment de la situació. A Berlín, Joseph Goebbels es va posar molt content amb l’alliberació de Mussolini.
Com a conseqüència de l’alliberament de Mussolini, Heinrich Himmler va trucar a Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS a Roma, per ordenar-li la deportació dels jueus italians.
En el Reich:
A Àustria:
Abans de saber que Mussolini seria alliberat, el ministre d’Armament, Albert Speer, va convocar en una reunió els caps regionals del Tirol i de Catrina per tal de que li donessin el control de la producció d’armament del territori italià, passant per sobre de les autoritats italianes. Els alemanys es volien assegurar el control de la indústria italiana després de que el govern de Pietro Badoglio hagués firmat la rendició italiana als Aliats el 8 de setembre. Després d’algunes discussions, Speer va aconseguir els seus objectius amb molta facilitat i els va fer firmar uns documents que li donaven la producció d’armament italià dins del seu Ministeri. Però, al cap d’unes hores, Speer va conèixer la notícia de que havien alliberat a Mussolini i va pensar que era millor guardar-se aquest document per més endavant. Després, Speer va tornar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Hitler per explicar-li que no tenia gaire sentit controlar la producció d’armament italià si ara s’havia alliberat a Mussolini. Però per Hitler sí que tenia sentit, ja que tenia por de que el govern de Mussolini no fos prou productiu per als interessos alemanys i necessitava controlar-lo. El dictador li va demanar que canviés la data dels papers que havia firmat amb els caps regionals per l’endemà per tal de demostrar que l’alliberació de Mussolini no havia tingut res a veure amb aquells acords.
A Polònia:
Adolf Hitler va denegar a Joachim von Ribbentrop el permís per negociar la pau amb els soviètics. El ministre d’Afers Exteriors estava en contacte des de feia uns dies amb Vladimir Dekanov, que deia que estava en contacte amb Iosif Stalin a través d’Estocolm. Hitler va pensar que era una enganyifa.
A Alemanya:
A la presó berlinesa de Plötzensee es varen aturar les execucions de nit començades el 7 de setembre davant la falta d’espai. Aquelles execucions de nit es varen conèixer com les nits sagnants (Blutenächte) i varen ser penjades fins a 186 persones per nit.
A la Unió Soviètica:
A Lunjowo, a prop de Moscou, es va fundar l’Unió d’Oficials Alemanys, Bund Deutscher Offiziere, BDO, que eren un grup d’oficials alemanys empresonats pels soviètics contraris al règim nazi. Tot i que se la va deixar concebre com una associació autònoma lliure, no va mantenir l’autonomia més de dos dies.
A Itàlia:
A Salern varen arribar reforços alemanys, però els soldats britànics i nord-americans també en varen rebre. El 8º Exèrcit britànic tenia en les seves mans els ports de l’Adriàtic, Bari i Brindisi, i tres aeròdroms. Tot i que l’operació anava relativament bé, Mark Clark estava preocupat per la possibilitat de que els alemanys ataquessin els flancs interiors del 10º Cos britànic o del 6º Cos nord-americà.
Les forces armades italianes varen deixar d’existir, ja que la rendició incondicional del 8 de setembre les havia dissolt. Per aquest fet, Valerio Borghese es va adherir juntament amb la meitat dels seus homes de la seva 10º MAS al bàndol alemany.
Les tropes franceses varen reconquerir Còrsega.
En el Pacífic:
Per tal de destruir les embarcacions de transport japoneses, els nord-americans les varen continuar atacant. Aquell dia el USS Snook va errar els seus sis torpedes contra una d’aquestes embarcacions i el USS Permitt va llançar dos torpedes per enfonsar dues embarcacions mercantils japoneses i va danyar una embarcació cisterna a l’arxipèlag de les illes Marshall.
Diari del Tercer Reich 