Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Benito Mussolini va arribar a Munic procedent de Viena amb el general Soleti. Mentre l’ex líder italià s’allotjava en el palau del rei de Baviera, Soleti va ser tancat a una presó estatal. Després d’allotjar-se a l’hotel de les Quatre Estacions, Mussolini va anar a veure a la seva esposa Rachele i als seus fills menors, que havien arribat a Alemanya en un vol des de Rocca Della Caminate. Després va voler veure a la seva filla Edda i als seus néts i, seguidament, al seu gendre i conspirador contra ell, Galeazzo Ciano. En un principi Mussolini el va escridassar de males maneres, però després es va anar calmant. A l’hotel Quatre Estacions també s’hi trobaven els jerarques feixistes que havien sigut alliberats el dia anterior de Roma. Alguns d’ells varen demanar entrevistar-se amb Mussolini, que només va voler rebre a Alessandro Pavolini, que el va invitar a que tornés al poder però el dictador italià li va dir que no.

Un cop acabada la reunió, Mussolini va agafar un avió pilotat per Hans Baur que el va portar a Rastenburg, on Adolf Hitler, vestit de civil i amb barret, el va esperar a fora del seu refugi acompanyat per Vittorio, el fill del dictador, Wilhelm Keitel, Martin Bormann i Josef Dietrich. De seguida que es varen veure els dos dictadors es varen abraçar i immediatament es varen reunir en privat. Mussolini en aquells moments estava molt demacrat i anava vestit amb un simple vestit fosc i un abric negre. De la reunió, Hitler en va quedar molt desencantat amb Mussolini perquè manifestava el seu desig de no tornar al poder. El dictador italià es va allotjar juntament amb el seu fill en el luxós refugi de Hermann Göering. Després, Mussolini va rebre a Giovanni Preziosi, Renan Rivelli, Pavolini, Verderame i el seu fill Vittorio, i els va explicar els seus dies d’arrest. Tots varen opinar com havia de ser la nova Itàlia un cop s’hagués tornat a instaurar el feixisme, però Mussolini no va contestar cap suggeriment perquès estava cansat, pàl·lid  i demacrat. Mentrestant, Joseph Goebbels va aconseguir un permís per publicar un comunicat oficial sobre l’alliberació de Mussolini del 12 de setembre.

A Itàlia:

L’avanç alemany a Salern va ser contingut per la intervenció de l’artilleria naval, que va aportar in extremis la potència de foc necessària per evitar la derrota dels nord-americans en el cap de platja. Aprofitant que els alemanys s’estaven defensant, es varen llançar paracaigudistes a la rereguarda alemanya i es varen desembarcar noves tropes en el cap de platja. Amb l’arribada de nous homes es va acabar decantant la situació a favor dels nord-americans.

---

Les unitats de la Reggia Marina que s’havien rendit a Malta pocs dies abans, varen ser escortades fins a Alexandria, tot i els atacs que varen rebre de la Luftwaffe.

En el mar Jònic:

La divisió italiana d’Acqui, 100.000 homes, amb base a Cefalònia, varen continuar amb el plebiscit del dia anterior per decidir si entregaven les armes als alemanys. Finalment varen decidir no entregar les armes i varen enviar en el comandament alemany un comunicat amb la voluntat col·lectiva de no quedar sotmesos al control alemany. Aprofitant el caos italià, una unitat del SBS va desembarcar i ocupar l’illa de Kos en una operació llampec.

A la Unió Soviètica:

El BDO, la Unió d’Oficials Alemanys, Bund Deutscher Offiziere, que s’havia fundat feia dos dies, es va tenir que fusionar amb el NKFD, el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure, Nationalkomitee Freies Deutschland.