Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Benito Mussolini va acceptar la proposta d’Adolf Hitler del dia anterior de tornar a dirigir el feixisme a Itàlia després d’una visita al dictador alemany qualificada com a “molt especial per les dues parts”. A partir d’aquell dia el Partit Feixista va passar a ser el Partit Feixista Republicà. D’immediat, l’agència oficial de premsa va anunciar que Mussolini tornava a la direcció del feixisme a Itàlia. Després, el líder italià va firmar els cinc decrets-base del seu retorn que varen ser difosos per les emissores italianes. Els cinc punts eren;
- Que tornava a assumir la direcció del Partit Feixista.
- Que havia nomenat a Alessandro Pavolini secretari provisional del Partit.
- Que quan fossin destituïts els membres del govern de Pietro Badoglio tornarien a ocupar els seus llocs.
- Que el Partit tenia que donar tot el seu suport a la Wehrmacht en la seva lluita contra l’enemic comú i que s’investigaria la conducta dels membres del Cop d’Estat, que serien castigats.
- Que crearia una Milícia Nacional sota la direcció de Ricci.
A la nit, Joseph Goebbels va fer dir per Ràdio Munic, que Mussolini tornava a dirigir el feixisme.
Hitler va donar permís per tal de que les forces alemanyes que estaven lluitant al front oriental es poguessin retirar darrere la línia Wotan, a Ucraïna, per enfrontar-se als soviètics. A més, es va prendre la decisió de reestructurar la força de caces de la Luftwaffe, que pràcticament va abandonar el front oriental per concentrar-se en dos grans grups d’operacions: un dedicat a la defensa del propi Reich i l’altre per defensar els països ocupats d’Occident.
A Alemanya:
Claus von Stauffenberg va ocupar el seu nou càrrec en l’Exèrcit de Reserva, des d’on orquestraria el cop d’Estat contra Hitler el 20 de juliol de 1944.
A Munic, Alfons Brümmer, un treballador de l’empresa de Heinrich Hoffmann, va fer un ingrés al compte d’Eva Braun en el Bayerische Vereinsbank de 5.000 Reichsmarks del Reich, una important suma. Aquest ingrés demostra que Eva encara cobrava de la seva antiga feina en l’empresa fotogràfica de Hoffmann.
A Itàlia:
Al sud de Nàpols, en el cap de platja de Salern, els bombarders alemanys varen seguir actuant amb poca oposició.
A Grècia:
Les forces d’Antonio Gandin, que es resistien a rendir-se, varen ser atacades pels bombarders Stukas. Els alemanys també els varen llençar papers incitant-los a rendir-se. Gandin no va fer cas a aquestes reclamacions i va atacar-los, aconseguint imposar-se gràcies a la superioritat numèrica i va capturar prop de 500 alemanys.
En el Mediterrani:
En el mar Egeu, forces britàniques varen desembarcar a l’illa de Kos, en el Dodecanès. Les illes, situades davant al sud-oest de Turquia, eren un camí cap al sud-est d’Europa, així com una base per les operacions aèries contra les comunicacions i els recursos alemanys a Romania.
A la Gran Bretanya:
L’agent doble d’origen serbi, Dusko Popov, àlies Tricilo, li va entregar als seus superiors del Comitè XX del MI5, amés de diversos informes de gran valor per la guerra secreta, dos paquets de diner (20 bitllets de 100 lliures i 2.500 lliures més en bitllets de 5) que havia aconseguit a Lisboa. Aquests bitllets varen ser enviats al Banc d’Anglaterra per ser analitzats. Eren falsos i provenien de l‘Operació Bernhard.