Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, l’as de caces nocturns, Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, va rebre del propi Adolf Hitler les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller. Aquesta distinció feia que l’as alemany no pogués ser present sobre el cel de Hannover actuant contra el primer atac de la RAF sobre aquesta ciutat anomenat spoof raid. A més del príncep, en la trobada amb el dictador també hi havia Hartmann Grasser, Günther Rall i Walter Nowotny.

Hitler va rebre aquell dia a Joachim von Ribbentrop, que li va preguntar si seria aconsellava deportar als jueus danesos com havia demanat el 17 de setembre en vista dels possibles disturbis que es podrien produir. La data per tal deportació es va fixar en el 2 d’octubre, tot i que tant els comandants de l’Exèrcit com els de la Kriegsmarine havien deixat ben clar a les seves unitats que no hi participarien. 

---

Wilhelm Keitel feia 61 anys i aquell matí Hitler el va rebre en privat per felicitar-lo i el va convidar a sopar aquella nit, quan hagués tornat de caçar. Mitja hora més tard, Keitel va sortir en cotxe a través de Wehlau fins a Pfeil, un recinte forestal a l’est de Königsberg, en el districte de Labiau. A última hora de la tarda va tornar per sopar amb Hitler. 

A Alemanya:

A Berlín, el govern va saber que l’Associació d’Oficials Alemanys acabava de publicar a Moscou un manifest contra Hitler. Aquest document va ser firmat pels generals alemanys presoners a la Unió Soviètica, i demanaven la pau pel bé del poble alemany. La majoria d’aquests generals varen ser fets presoners pels soviètics durant la Batalla de Stalingrad.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats alemanys varen tenir que fugir de Plotava, a l’oest de Khàrkiv, i els soldats soviètics varen arribar al riu Dnièper, al sud de Kiev, perseguint als alemanys, que no podien fer res més que retirar-se. Al final, els alemanys varen aconseguir establir un cap de pont darrere de la línia Wotan.

---

A la nit, un comando de guerrillers soviètics va col·locar una bomba sota el llit del comissari general de Rutènia Blanca Wilhelm Kube. Quan Kube es va posar al llit la bomba va esclatar i el va matar a l’acte. Heinrich Himmler va considerar la mort de Kube una autèntica benedicció per la pàtria perquè el comissari general s’havia oposat a l’assassinat dels jueus de Minsk. 

A Itàlia:

 

La retirada dels alemanys a Salern va provocar que els napolitans robessin les armes i les municions del quarter de Vomero. El cabreig popular provenia de l’anunci que anunciava que els homes de 18 a 33 anys serien enviats als camps de treball en el nord d’Itàlia o d’Alemanya, ja que els nord-americans havien ocupat Acerno.

A Grècia:

A l’illa de Cefalònica, soldats alemanys varen afusellar als supervivents italians de la divisió Acqui que no volien entregar les armes. Aquella va ser l’última divisió que va desafiar als alemanys i el desafiament va acabar amb 6.000 morts. Les tropes d’Antonio Gandin que encara resistien es varen quedar i el general italià no va tenir més remei que ordenar en els seus homes la rendició. 

En el Mediterrani:

El general Friedrich-Wilhelm Müller va prendre la decisió de lliurar les illes de Kos i Leros aprofitant que la Luftwaffe gaudia d’una absoluta superioritat aèria a la zona, ja que Hitler pensava que el Dodecaneso tenia importància política i havia de ser controlat.

A l’Àrtic:

Al matí, els dos petits submarins X-6 i X-7, que havien sortit d’Escòcia l’11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat Tirpitz, van trobar-lo en les aigües tranquil·les de Kaafjord. El comandant del X-7, el tinent de la nau Place, va aconseguir travessar la barrera antisubmarina però va quedar atrapat en els cables que protegien el Tirpitz i va tardar més d’una hora en sortir-ne. Mentrestant, el tinent de la nau Cameron de la Royal Naval Reserve, que comandava el X-6, va aconseguir arribar a l’objectiu, però va tenir la mala sort de ser sorprès pels vigilants alemanys i en intentar allunyar-se d’ells el petit submarí va quedar atrapat també en els cables de protecció. Els alemanys el varen metrallar i li varen llançar granades, però els britànics varen aconseguir escapar-se, tot i que varen tenir que treure les càrregues explosives abans d’enfonsar per ells mateixos el seu petit submarí. Les càrregues que havien llançat varen quedar suficientment a prop perquè quan explotessin destrossessin part del cuirassat. Un cop varen explotar les càrregues, a bord del Tirpitz regnava la confusió, ja que l’explosió havia matat a gran part de la tripulació. Les portes havien quedat bloquejades, s’havia destrossat el sistema d’il·luminació i la nau es va inclinar 5 graus. Els danys van ser basant greus: tres de les màquines principals varen deixar de funcionar, un dels timons va quedar tort, la quilla estava danyada, igual que les turbines i les plantes propulsores, i dues torretes d’artilleria no funcionaven.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen començar una ofensiva per mar i aire contra els japonesos sobre la península de Huon. Els australians varen desembarcar amb tres batallons a Finschhafen, començant un dels combats més inhòspits de la Segona Guerra Mundial.