Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Joseph Goebbels va marxar cap al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler. Un cop el ministre va arribar al quarter, va participar en una reunió per parlar de la difícil situació en el front oriental. Hitler va manifestar que les retirades tenien que acabar darrere del riu Dnièper, i va deixar clar que en el sector del Nord tenien que atrinxerar-se darrere del llac Peipus. Després, Hitler va dir que estava molt desil·lusionat amb l’actitud de Benito Mussolini, i el doctor Theodor Morell els va explicar que havia examinat al dictador italià i va informar-los que no havia trobat en ell greus dolors estomacals dels quals es queixava i va afirmar que no era cert que fos sifilític. Seguidament, Hitler, per canviar de tema, va parlar favorablement d’Erwin Rommel, Erich von Manstein, Günther von Kluge, Georg von Küchler, Ewald von Kleist, Ernst Busch, Albert Kesselring i Wilhelm List. Però no de tots els seus generals en va parlar bé, de Fedor von Bock va dir-ne que portava una vida de pensionista malalt i de Walther von Brauchitsch va exclamar que no se’n sentia parlar. De Wilhelm Keitel va manifestar que era honrat però que tenia poc talent, tot el contrari d’Alfred Jodl, que el considerava molt més intel·ligent.

A la nit, Hitler i Goebbels varen sopar a soles. A la pregunta de Goebbels de si podien negociar amb algun dels seus enemics, Hitler li va respondre que preferia negociar la pau abans amb Iosif Stalin que amb Winston Churchill, però li va deixar clar que ho veia impossible. Llavors, el ministre li va explicar que veia perillós deixar escapar Galeazzo Ciano a Espanya, ja que havia conspirat contra el seu sogre en el Cop d’Estat del 25 de juliol de 1943. Hitler li va dir que la filla de Mussolini i esposa de Ciano, Edda Mussolini, li havia demanat deixar escapar al seu marit. Hitler, que creia que Edda no era la filla legítima de Mussolini, li va confessar que no sabia què fer i que pensava demanar que posessin ordre dins de la seva família. Goebbels, que estava cansat de la debilitat de Mussolini, li va afirmar que ja començava a ser hora de prescindir políticament del líder italià.

---

A Auschwitz hi va haver una revolta dels jueus destinats a la cambra de gas de Birkenau.

---

Presoners jueus utilitzats en la construcció, molts d’ells presoners de guerra soviètics amb experiència en combat, varen arribar al camp d’extermini de Sobibor per transformar el camp en un dipòsit per guardar la munició capturada a l’exèrcit soviètic. De seguida el grup va veure que serien liquidats.

A Lituània:

Heinrich Himmler va ordenar liquidar el gueto de Vilna després de la revolta de l‘1 de setembre de 1943.

A Itàlia:

A Rocca Della Caminate, Benito Mussolini va proclamar en un antic castell que l’hi havien regalat la República Social Italiana formant un nou govern feixista amb autoritat sobre el territori de la Península italiana ocupada pels alemanys. Els soldats alemanys que ocupaven les posicions italianes eren molt durs i cruels amb els italians que no es volien rendir. Durant aquell dia varen continuar afusellant als supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que no volien entregar les armes.

En el Vaticà:

L’ambaixador Ernst von Weizsäcker va informar a Berlín de que per casualitat havia pogut veure tres documents del Vaticà datats el 25 de juliol. El tercer document era una exposició del cardenal secretari d’Estat Maglione al govern italià en el que avisava que el destí d’Europa depenia de la victoriosa resistència d’Alemanya en el front rus, ja que considerava l’exèrcit alemany com l’únic baluard possible contra el bolxevisme i va afirmar que si aquest baluard es trencava la cultura europea hauria acabat.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Smolensk i la localitat de Poltava, tot i la defensa aferrissada de la Divisió Grossdeutschland. A més, les unitats que es retiraven de la riba oriental del Dnièper eren perseguides per 44 tancs T-34 carregats d’infanteria.