Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Els bisbes catòlics d’Alemanya varen llegir en veu alta des del púlpit de les esglésies de tot el país una condemna sense matisos de la matança dels discapacitats psíquics i els malalts mentals innocents o indefensos, dels malalts incurables i els ferits de mort, dels ostatges innocents i dels presoners de guerra desarmats, dels de diferent raça o un origen estranger.
A Itàlia:
A Nàpols va esclatar una rebel·lió contra l’ocupació alemanya, originada per les lleves forçades d’homes destinats a treballar a les fàbriques del nord d’Itàlia i Alemanya. Els rebels varen agafar fusells de l’exèrcit italià dels mal vigilats dipòsits de l’Exèrcit. Aquesta rebel·lió es va anomenar Els quatre dies de Nàpols. Els alemanys, per venjar-se, varen llançar querosè a les estanteries de la biblioteca de la Universitat i varen calar-hi foc, destruint 50.000 volums i manuscrits, molts d’ells de gran valor.
A Grècia:
Després d’uns quants dies en què els Aliats varen bombardejar els aeròdroms alemanys a Creta, Rodes i Grècia, els pilots alemanys varen tornar a atacar als Aliats.
A Cefalònia, els alemanys varen acabar amb els assassinats en massa del grup d’exèrcits italians dirigits per Antonio Gandin que no s’havien volgut rendir dies enrere amb l’execució aquell dia de 600 soldats i 20 oficials a Corfú. En total, més de 8.000 soldats italians, tot i que ja s’havien rendit i estaven indefensos i sense armament. Després de treure’ls les botes i la resta de l’equip militar, els cadàvers varen ser incinerats en grans pires que varen estendre l’olor a carn cremada per tota la illa.
En el front oriental:
En el sector sud:
Diversos batallons soviètics varen ser eliminats quan intentaven creuar el Dnièper per reforçar el cap de pont de Liutesh, al nord de Kiev, que resistia gràcies a uns pocs soldats atrinxerats que es negaven a rendir-se tot i els atacs alemanys.