Dilluns:
En el Reich:
En el quarter general d’en Heinrich Himmler, aquest va rebre a en Walter Schellenberg, el doctor Felix Kersten i una altra personalitat, que varen intentar convèncer al líder de les SS perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia. Himmler va dir que no podia fer-ho i que ja havien d’estar contents de que els hagués salvat de la forca.
A Dinamarca, l’agregat naval Georg Ferdinand Duckwitz, que era fidel al Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que aquest no volia entregar els jueus danesos, es va reunir a Copenhaguen amb els caps de la Resistència danesa i els va demanar que posessin al corrent al dirigent del judaisme danès de que en breu serien perseguits per ser deportats. Aquell avís va córrer com la pólvora en les sinagogues i les llars jueves. La població jueva danesa es va traslladar per l’Oresund fins arribar a Suècia.
A Itàlia:
Benito Mussolini va pronunciar el seu primer discurs als italians a través de ràdio Munic i va descriure com havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. A continuació, el líder italià va celebrar la primera reunió de ministres on va dir que la República tindria un pronunciat contingut social amb la finalitat de resoldre la qüestió social per restablir el lloc, la funció i la responsabilitat del treball en una societat moderna. Al mateix temps, el mariscal Rodolfo Graziani, contrari a l’armistici italià, va fer una crida al poble italià en un discurs per la ràdio criticant al rei Victor Manel III, el príncep hereu i a en Pietro Badoglio.
En el conflicte, la 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va ocupar els camps d’aviació de Foggia, un dels principals objectius dels Aliats en el sud d’Itàlia. Mentrestant, en els carrers de Nàpols creixien els disturbis entre les tropes alemanyes i els italians.
A Roma, davant els problemes que tenien per efectuar la deportació immediata dels jueus de la capital italiana, el Obersturmbannführer Herbert Kappler, el càrrec del SD a Roma, va negociar amb la comunitat jueva de la ciutat l’entrega de 100 lliure d’or a canvi de la detenció de 300 persones jueves en un plaç de 36 hores per l’entrega. El Vaticà va obrir el seu tresor per col·laborar.
En els Estats Units:
El subsecretari d’Estat, Sumner Wells, va presentar la seva dimissió irrevocable i va ser substituït per l’Edward Stettinius, el fins llavors administrador de la Llei de Préstec i Arrendament.