Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
A Posen, Heinrich Himmler va assistir com feia dos dies a un acte amb els generals de les SS i va fer un altre discurs antisemita. Himmler va descriure l’extermini jueu com la missió més complicada de la seva vida. El líder de les SS els va dir que a la pregunta de què passava amb les dones i els nens ell havia pres la decisió d’arribar a una solució clara també en aquest assumpte perquè no desitjava deixar vius aquells nens perquè creia que en un futur creixerien i es tornarien en venjadors. Himmler va admetre que havia pres la decisió de fer desaparèixer aquesta gent de la capa de la terra. Entre els assistents hi havia Karl Döenitz i Joseph Goebbels. El ministre va reconèixer aquell dia que les deportacions dels jueus danesos l’havia ordenat el propi Adolf Hitler perquè els considerava responsables dels actes de sabotatge i de terror contra el poder de l’ocupació alemanya.
En el front oriental:
En la divisòria dels Grups d’Exèrcits Nord i del Centre, l’exèrcit soviètic va començar la seva ofensiva de tardor entre Nevel, el nord de Vitebsk, i la península de Taman.
En el sector sud:
A Ucraïna, els soviètics varen alliberar Kiev.
A Itàlia:
Theodor Dannecker va arribar a Roma amb una petita unitat d’oficial i homes de les Waffen SS amb l’ordre de fer cas omís a Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS, i organitzar la detenció i deportació dels jueus a Auschwitz per exterminar-los. Kappler va enviar un telegrama en que parlava d’una ordre de Dannecker segons la qual havia d’apoderar-se de tots els jueus a través d’àmplies operacions per transportar-los a Alemanya.
Però l’arribada de Dannecker no va ser gens ben vista pels dirigents alemanys a la capital italiana i, aquell mateix dia, el representant en funcions del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Eitel Friedrich Möllhausen, va indicar en un telegrama enviat a Berlín, concretament a Joachim von Ribbentrop, que el Obersturmbannführer Kappler havia rebut ordres d’arrestar a 8.000 jueus que vivien a la capital italiana i transportar-los al nord d’Itàlia per liquidar-los, però que el comandant de les forces armades a Roma, el general Stahel, l’havia informat de que només permetria l’operació si el Ministeri d’Afers Exteriors hi accedia. Möllhausen li va dir que ell personalment era de l’opinió de que seria millor utilitzar aquells jueus en obres de fortificacions com a Tunísia enlloc (textualment tal i com va escriure) de liquidar-los i el va informar que juntament amb Stahel plantejaria aquell assumpte a Albert Kesselring. L’endemà rebria la resposta.
En la batalla, aquell dia va continuar el lent i costós avanç dels Aliats, que varen ocupar les ciutats de Caserta i Capua.
En el Mediterrani:
Un comboi britànic va ser destruït a Astypàlia, on 400 homes varen morir i es va perdre l’armament i l’equip d’un batalló. En a l’Egeu, un comboi alemany amb destí a Leros va ser atacat per dos creuers i dos destructors britànics. Set transports alemanys i una escorta varen ser enfonsats.
A Suècia:
Un Mosquit desarmat per no violar la neutralitat sueca i fabricat de fusta lleugera per no ser detectat pels radars va aterrar a l’aeroport d’Estocolm per endur-se el científic Niels Bohr a Escòcia. En retornar varen volar a gran altura per no ser detectats pels aparells alemanys, fet pel qual el científic va perdre el coneixement durant el trajecte. En aterrar en terres escoceses, Bohr va agafar un vol direcció a Londres, on va ser rebut per James Chadwick. A la nit, els britànics li varen organitzar un sopar en el seu honor a l’Hotel Savoyr, a l’avinguda The Strand de la capital britànica, en les quals hi havia grans personalitats com John Anderson. Bohr els va parlar de que trobava irracional pensar que els secrets de la bomba atòmica es podrien guardar com un secret. També varen parlar del viatge del científic alemany Werner Heisenberg a Copenhaguen el setembre de 1941, fet pel qual els feia dubtar de que els alemanys tinguessin la possibilitat d’obtenir la bomba, que s’havia descartat des de feia temps.
En el Pacífic:
El Tòquio Express va realitzar a la nit l’evacuació de la guarnició japonesa a l’illa de Vella Lavella, a les Illes Salomó, on els japonesos ja no poden resistir els atacs dels nord-americans després d’un any de combats a la jungla. Els quatre destructors japonesos que varen realitzar l’evacuació varen ser atacats per sis destructors nord-americans, que varen utilitzar els seus radars per disparar-los en la foscor. El Yugumo, un destructor japonès, va ser enfonsat, però els japonesos amb els seus poderosos torpedes Long Lance varen aconseguir escapar després d’enfonsar el destructor USS Chevalier i deixar danyats el USS Selfridge i el USS O’Bannon. Aquesta va ser l’última victòria naval clara dels japonesos en la Segona Guerra Mundial.
Com el dia anterior, els nord-americans varen tornar a bombardejar l’illa de Wake.
Diari del Tercer Reich 