Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A les onze del matí, Adolf Hitler va necessitar com de costum tractament del doctor Theodor Morell, que li va injectar el “seu medicament”. El doctor va anotar que l’avantbraç del dictador estava molt inflat, però que el seu aspecte era molt bo.

Hitler va convocar als seus més alts responsables a una reunió a Rastenburg en el que va deixar clara que havien de fer el que fos per vèncer i va lloar la figura de Heinrich Himmler el dia que era el seu aniversari.

---

Joseph Goebbels encara estava impactat del discurs de Heinrich Himmler del dia anterior i va mostrar la seva sorpresa de que el cap de les SS afirmés que la qüestió jueva a tot Europa hauria acabat a finals d’any. El ministre apuntava ja sense embuts que la qüestió jueva es tractava de l’extermini dels jueus i, tot hi indicar que era radical i dur, era, en les seves paraules, la solució més coherent perquè en el futur no es podria resoldre “el problema” amb la mateixa valentia i convicció que ells.

A Alemanya:

La Marina alemanya va ordenar que s’enfonsés el comboi Aliat anomenat rescue ship, un vaixell de construcció especial de tres tones que tenia la missió de recollir els nàufrags, perquè no volien que es rescatessin els nàufrags.

---

La RAF va atacar la indústria pesada alemanya bombardejant la ciutat de Stuttgart. Precisament, aquell dia Erhard Milch va fer públiques unes estadístiques sobre la defensa antiaèria del Reich: 34.370 canons formaven les defenses Flak, dels quals 8.870 eren peces de 88 mil·límetres. En aquest informe, s’apuntava que els caces havien destruït a 48.200 avions fins la data, mentre que l’artilleria n’havia destruït a 12.700 més a costa de consumir 26 milions de projectils.

---

Heinrich Himmler, que aquell dia feia 43 anys, va aprovar la proposta d’Ernst-Robert Grawitz d’utilitzar els presoners per provar una nova pomada contra les cremades, però va elegir el camp de Buchenwald per dur a terme aquells experiments, tot i que Grawitz havia demanat utilitzar els presoners de Sachsenhausen.

A Itàlia:

El nou govern feixista va comunicar que conforme la decisió adoptada pel primer Consell de Ministres de la Itàlia feixista del 28 de setembre de 1943 es traslladava la capital al nord de la península, a prop del quarter general del dictador Benito Mussolini.

Precisament, a Roma, Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS a la capital, va entregar a l’Oficina Central de Seguretat del Reich l’or que havien entregat els jueus italians a través dels membres de la comunitat i sota l’aprovació del Papa Pius XII, que aquest esperava erròniament que seria com un préstec als alemanys per tal de que no es deportessin els jueus. Però els alemanys estaven decidits i Eberhard von Thadden li va contestar amb un telegrama a Eitel Friedrich Möllhausen, que el dia anterior havia demanat no eliminar els jueus italians, que per ordre d’Adolf Hitler els 8.000 jueus que vivien a Roma havien de ser portats com ostatges a Mauthausen i que Joachim von Ribbentrop demanava que evités interferir en el tema sota cap circumstància i que deixés l’assumpte a les SS.

---

En la batalla, després de que les forces del 8º Exèrcit britànic haguessin aturat una contraofensiva alemanya en el riu Biferno, el 5º Exèrcit nord-americà va ser frenat per les defenses alemanyes en el riu Volturno, que es va convertir en la primera gran línia defensiva alemanya a Itàlia coneguda com la Línia Berhardt.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics varen establir un cap de pont en el Dnièper.

A la Gran Bretanya:

Gràcies a Ultra, els britànics varen desxifrar un missatge de l’ambaixador Hiroshi Oshima a Tòquio on explicava les previsions alemanyes per iniciar els llançaments dels nous coets de llarg abast, amb un radi d’acció de fins a 400 quilòmetres, ja el desembre.

En el Pacífic:

A l’illa de Wake, els japonesos varen executar a 98 presoners com a represàlia pels bombardejos patits a l’illa els passats dies 5 i 6 d’octubre.