Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per parlar de la guerra. Hitler li va assegurar que es decantava per pensar que els Aliats desembarcarien en els Balcans enlloc de desplaçar-se al nord d’Itàlia. Sobre el front oriental, li va dir que estaven resistint, però li va admetre que podrien tenir que retrocedir en el sud, fins a la línia que havien preparat en el Dnièper, i en el nord fins al llarg estret corredor, al costat del llac Peipus. El dictador li va assegurar que la millor tàctica era atacar a les forces nord-americanes i britàniques quan es presentés l’oportunitat per després avançar contra els soviètics.

A Alemanya:

Els nord-americans varen atacar la fàbrica Arado, a Anklam, i la planta Focke Wulf, a Marienburg, a l’interior d’Alemanya. Les dues fàbriques eren molt importants per la fabricació d’avions. La profunditat i la magnitud de l’atac va sorprendre a les defenses alemanyes.

---

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en referent a la qüestió jueva, que Heinrich Himmler havia exposat una exposició franca i sense matisos, i que estava convençut de que podien resoldre “el tema” al final de la guerra. El ministre va admetre que la solució era radical i dura: exterminar als jueus, fins i tots els seus fills, tot i que la considerava lògica. Goebbels va afirmar que ho tenien que fer la seva generació perquè les següents no tindrien el valor de fer-ho.

A Dinamarca:

Aquell dia es va acabar l’evacuació dels jueus amb ferri cap a Suècia per escapar de l’Holocaust. Des del 28 de setembre més de 7.000 jueus van ser enviats a Suècia.

A Itàlia:

En contestació del telegrama del 6 d’octubre del representant en funcions del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Eitel Möllhausen, en que es queixava de que volguessin deportar els jueus italians enlloc de fer-los treballar en les obres de fortificació, el Ministeri d’Afers Exteriors li va comunicar, en uns termes poc imprecisos, a Möllhausen que Joachim von Ribbentrop insistia, seguint les ordres de Hitler, en que els jueus de Roma havien de ser deportats i que ell havia de quedar al marge de totes les qüestions relatives als jueus. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Durant aquell dia va arribar a la Plana Major d’Enllaç alemany una carta de Hitler per la Divisió Blava, que estava a punt de ser repatriada a Espanya.

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va acabar la seva marxa de la Península de Taman des del cap de pont de Kuban i en petits grups es va estabilitzar a Crimea. Els soviètics no varen utilitzar la seva flota del Mar Negre per atacar als alemanys que es retiraven perquè tenien por dels atacs de la Luftwaffe amb base a Crimea, fet que va permetre als alemanys fugir amb més facilitat. Tot i això, els soviètics varen arribar a l’estret del Kerch al mateix moment que alliberaven el nord del Caucas. Al voltant de Metiopol, el 4º Front Ucraïnès va llançar un atac a gran escala contra les defenses del 6º Exèrcit alemany. A Moscou es va celebrar l’avanç soviètic i en un comunicat es va comunicar a la població que el Caucas havia quedat lliure d’alemanys.

A Suïssa:

El Banc Nacional Suïs, el BNS, va informar al Consell Federal sobre les consignacions d’or del Reichsbank. El Banc rebia or robat d’Alemanya.

A les Illes Salomó:

Els nord-americans varen ocupar l’aeròdrom de Barokoma, a Vella Lavella, a 560 quilòmetres de Rabaul. Però la victòria nord-americana no va ser completa perquè els japonesos varen aconseguir abans una victòria naval japonesa a Vella Lavella, fet que els va permetre un cop més l’evacuació de la seva petita guarnició. Amb aquella ocupació, la part central de les Salomó es trobava en mans nord-americanes després d’una campanya de quatre mesos.