Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Després de la revolta del dia anterior a Sobibor, els alemanys varen afusellar als presoners que havien atrapat en el bosc després de la fuga.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes del general Gotthard Heinrici es varen mantenir a l’est del Dnièper i en retirar-se varen destruir la presa més gran de la Unió Soviètica, que l’Organització Todt havia acabat de reconstruir el passat mes de juliol.

A Itàlia:

Les forces alemanyes varen ocupar la Línia Bàrbara, entre Isernia i Mondragone, fent que l’avanç Aliat s’estanqués un cop més.

A Finlàndia:

El doctor Felix Kersten va arribar a Hèlsinki des d’Estocolm per informar al nou ministre d’Afers Exteriors finès, Ramsay, de la seva conversa amb un contacte del president Franklin Delano Roosevelt, Abram Stevens Hewitt i li va proposar, ja que era un dels seus pacients, que ell (Kersten) fes d’intermediari entre els Aliats i els alemanys, tot i que li va deixar clar que volia que les negociacions se’n encarregués l’ambaixador finès a la capital sueca, Grippenberg.

A Nova Guinea:

Els japonesos i els nord-americans es varen enfrontar amb la seva aviació naval. El Mikado va enviar atacar a Oro Bay 15 bombarders en picat D3A escortats per 39 Zeros, que es varen enfrontar amb 54 caces P-39 i 8 P-40, caient derrotats 14 dels bombarders nipons i 5 dels seus escortes, sense que els transports Aliats a Oro Bay haguessin patit grans danys.

A l’illa de Bouganville:

Els nord-americans varen enviar els seus bombarders contra l’aeròdrom de Kahili, però els caces Corsair varen arribar-hi abans que els bombarders i es varen enfrontar a 22 caces Zero, que s’havien enlairat per defensar la seva base. Només un Zero va ser destruït.

A les Filipines:

A Manila, el govern pro-japonès va proclamar la independència de Filipines i la seva aliança amb Japó. D’aquesta manera es va aprovar la Segona República Filipina sota la presidència de José P. Laurel.