Dissabte:

A Itàlia:

A primera hora del matí, les SS de Theodor Dannecker varen començar una ràtzia contra el gueto de Roma per traslladar-los a un col·legi militar situat al centre de la capital per després deportar-los a Auschwitz. En total varen capturar 1.259 jueus, entre ells 200 nens de menys de 10 anys, tot i que esperaven deportar als 8.000 residents jueus de la capital. La majoria dels detinguts eren dones. Els detinguts varen ser concentrats als quarters de Via della Lungara, davant del Vaticà. El Obersturmführer i agregat policial Herbert Kappler, que havia dirigit l’acció, va telegrafiar que la població italiana havia mostrat una resistència passiva i que els ciutadans antisemites no s’havien deixat veure durant l’operació. Després de deixar en llibertat a 29 dels detinguts per no ser italians o per ser de raça mixta o està casats amb no jueus, Dannecker els va enviar a Auschwitz. Només 15 d’ells varen sobreviure la guerra. 

El papa Pius XII va veure aquella escena impotent des de la seva finestra a la Collegio Militare de la Vida della Lungara després de que una seva amiga, la comtessa Enza Pignatelli, l’informés dels fets, i només va donar la seva aprovació a obrir els convents perquè si refugiessin els jueus. Ràpidament, el secretari d’Estat del Vaticà, Maglione, va convocar a Ernst von Weizsäcker i li va mencionar la possibilitat d’una protestat papal si continuava la batuda. Weizsäcker i alguns diplomàtics alemanys es varen reunir amb el rector de la congregació alemanya a Roma, Alois Hudal, i el varen convèncer perquè escrivís una carta al comandant de les forces alemanys a Roma, el general Stahel, en la qual es mencionés la possibilitat d’una protesta pública del Papa. Hudal va acceptar. Poques hores després, Weizsäcker va enviar per telegrama el missatge de Hudal a Berlín i va afegir els seus comentaris personals a Joachim von Ribbentrop. Weizsäcker el va informar que la carta del bisbe representava la reacció del Vaticà a aquella deportació, però que la Cúria estava preocupada perquè la batuda havia tingut lloc sota les finestres del Papa. Li va recomanar utilitzar aquests jueus detinguts en treballs al país perquè els cercles hostils a l’ocupació alemanya utilitzaven aquell fet per pressionar al Vaticà i el va avisar de que la propaganda aliada a l’estranger intentava malmetre les relacions entre el Vaticà i ells.  

En el Reich:

A Alemanya:

L’Església de la Confessió va celebrar el 12è Sínode Confessional Prussià a Breslau, on es va atacar de manera explícita la política d’extermini del govern alemany. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces del general Nikolai Vatutin varen iniciar la ruptura de les línies alemanyes al voltant del cap de pont de Bukrin, a la riba occidental del Dnièper i a prop de Kiev.

A la Gran Bretanya:

Els nord-americans varen començar la instal·lació del quarter general de la 9º Força Aèria a Watford. Es tractava d’una força aèria tàctica proveïda de caces i bombarders mitjans que tindrà la missió de tenir el domini aeri i aplanar el camí de la 8º Força Aèria, a més d’atacar les defenses alemanyes durant la invasió a França.

En el Pacífic:

La 13º Força de la USAAF va continuar amb la seva campanya de bombardejos contra totes les bases aèries i navals dels japonesos en els últims dominis de les Salomó i a prop de Nova Guinea. Durant aquell dia varen atacar Wewak i Boram.