Dilluns:

A Itàlia:

Després de dures negociacions es va firmar un acord entre els alemanys i els italians feixistes per establir una contribució trimestral, d’octubre a desembre, de 21.000 milions de lires per totes les necessitats de les organitzacions alemanyes a Itàlia. Els alemanys, a més, es comprometien a retirar els Reichsmarks d’ocupació, pagar les requises efectuades, reemborsar les sumes cobrades en els instituts de crèdit i abstenir-se de qualsevol ulterior retir de moneda italiana.

En el Reich:

A França:

Els Aliats varen bombardejar una estació elèctrica a la localitat de Caen. En aquest atac hi varen participar per primer cop els nous caça-bombarders fabricats per l’empresa Hawker, els Typhon, que a més estrenaven els coets per atac a terra. Aquests aparells varen resultar terribles per les forces alemanyes en la resta de la guerra.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les tropes soviètiques comandades pel comandant Rodion Malinovski varen ocupar finalment la ciutat de Dnieperopetrovsk després de que les forces del 8º Exèrcit alemany abandonessin la ciutat, i els exèrcits soviètics 28º i 51º varen sortir a camp obert.

En el Vaticà:

Fent referència a la deportació dels jueus italians del 16 d’octubre, un article del diari oficial del Vaticà, L’Osservatore Romano, afirmava que el Papa Pius XII no havia desitjat utilitzar tots els mitjans en el seu poder per alleugerir el patiment per als més desvalguts i que a partir d’ara la caritat universal i paternal del Papa es tornaria encara més actiu. Ernst von Weizsäcker va enviar una traducció de l’article a Berlín amb una nota que deia que el Papa no s’havia deixat empènyer a comentaris efusius sobre la deportació dels jueus de Roma i que havia fet tot el possible per no malmetre les relacions amb el govern alemany i amb les autoritats alemanyes a Roma i creia que no s’havia d’esperar cap reacció en contra d’aquesta declaració.

A Suècia:

A Estocolm, Felix Kersten va tornar a quedar amb el ministre d’Afers Exteriors suec, Christian Günther, per dir-li que tenia una millor idea per alliberar als set suecs que estaven empresonats pels alemanys a Varsòvia. Primer consolidaria la idea de la seva innocència entre diversos col·laboradors del ministre Heinrich Himmler i després en parlaria amb el propi ministre. Quan aquest ho consultés amb alguns dels seus col·laboradors sabria que serien innocents i no tindria més remei que alliberar-los. Günther li va preguntar si els podia ajudar a alliberar presoners escandinaus en els camps i presons alemanyes. Kersten li va prometre que faria tot el que estigués en les seves mans per ajudar-los i que en parlaria amb el propi Himmler.

A Birmània:

La línia de ferrocarril entre Birmània i Siam va ser completada pels presoners de guerra Aliats i els treballadors forçats autòctons. El projecte japonès de construir una via a través dels densos boscos de la selva es va aconseguir amb un alt cost humà. Una cinquena part dels 61.000 presoners Aliats que varen treballar en el projecte hi varen morir com a resultat d’accidents, maltractaments, malalties i fam. Aquest va ser el projecte més gran del Japó a Àsia.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a atacar la base japonesa de Rabaul, Nova Bretanya, amb 61 bombarders pesats B-24 escortats i 81 caces P-38. Els japonesos varen aconseguir destruir un dels B-24 i en varen danyar uns quants, mentre que varen perdre 20 avions i 18 més varen resultar danyats, quedant la pista de Lakunai tancada pels danys causats per les bombes. A més, vuit embarcacions japoneses varen quedar tocades en el port.