Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Emilio Esteban Infantes amb els seus col·laboradors varen arribar al quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler. En el quarter, Esteban Infantes va dinar en companyia del tinent general Walther Buhle, el representant de Wilhelm Keitel i que precisament aquell dia era el seu aniversari. A les 15:40, lEsteban Infantes va ser traslladat en el barracó de Hitler. Després de passar pels guàrdies es varen aturar a una plaça del quarter rodejada de barracons de fusta i a continuació es varen dirigir en el barracó més aïllat de tots, el de Hitler. Un cop varen entrar al barracó, un tinent coronel els va rebre afectuosament i els va obrir una porta on els esperava el dictador en una habitació austera. Un cop es varen saludar, el líder alemany li va entregar un pergamí amb el nomenament de Cavaller de la Creu de Ferro i, gràcies a un intèrpret, varen poder intercanviar-se quatre paraules. Esteban Infantes es va sorprendre en veure a un Hitler molt demacrat, semblava cansat amb bosses als ulls inexpressius. Seguidament varen presentar a Esteban Infantes a Keitel, i es varen asseure a les cadires que rodejaven la taula central. Després d’un llarg silenci, Hitler va començar a parlar de la situació en el front oriental i va acusar a les potències occidentals de no veure els perills que representaven els soviètics. En el moment de l’acomiadament, Hitler li va dirigir unes quantes paraules de forma freda i, seguidament, Keitel li va demanar si sabia els detalls sobre la configuració de la Legió Blava, però l’espanyol no va saber que respondre-li.

A França:

El secretari general de la societat Ahnenerbe, Wolfram Sievers, va assegurar que la col·lecció de cadàvers de la Universitat d’Estrasburg havia sigut dispersada. La informació era falsa perquè quan la 2º Divisió blindada francesa va alliberar la ciutat d’Estrasburg el 1944 varen trobar aquesta col·lecció que servia per fer experiments científics.

A Turquia:

L’albanès Elyesa Bazna, un ajudant de l’ambaixador britànic a Ankara, Sir Hughe Knatcbull Hunessen, va dirigir-se a l’Ambaixada alemanya en el bulevard Ataturk per oferir-los dos rotlles de pel·lícula que contenia secrets militars britànics i una llista dels noms dels agents britànics a Turquia, que fotografiava d’amagat traient-los de la caixa forta del seu cap. El Ministeri d’Afers Exteriors va acceptar entregar 20.000 lliures per aquesta primera entrega i unes altres 15.000 per cada rotlle en les següents després de que Bazna els amenacés de vendre els seus documents a qui pagués millor. Els alemanys trobaven exagerat el preu, però no varen tenir més remei que pagar. El nou agent alemany va rebre el nom clau de Ciceró i es va convertir en un dels espies més famosos de la Segona Guerra Mundial, arribant a vendre al voltant de 80 rotlles.

En el Pacífic:

Al nord de les Salomó, tropes neozelandeses i nord-americanes es varen apoderar de les illes del Tresor.