En el Reich:

El ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va mantenir una conversa privada amb l’Adolf Hitler. En Goebbels estava molt content de veure que la salut d’en Hitler era bona, tot i que es mostrava molt cansat de la vida que portava en els quarters generals. Els dos varen parlar del problema que suposava per Alemanya mantenir la guerra amb dos fronts oberts. En Hitler era de l’opinió que era més fàcil arribar acords amb en Iosif Stalin, ja que era un dictador i, a més, l’admirava. Però, per en Goebbels, era més fàcil arribar a un acord amb en Winston Churchill perquè era anticomunista i creia que junts podrien lluitar contra el comunisme de Stalin. El ministre va anotar aquell dia en el seu diari personal que estaven en contacte amb els dos països per arribar a acords. Segons en Goebbels, mantenien contacte amb la Gran Bretanya a través d’un empresari molt important i amb els soviètics a través d’Ankara i dels japonesos. El que tenien clar en Goebbels era que els Estats Units perdrien l’interès per la guerra a Europa.

En un altre punt del dia, davant de l’escassetat de personal, en Hitler va ordenar que 200.000 homes abandonessin la indústria i s’incorporessin a la Wehrmacht. Aquests obrers havien de ser substituïts per mà d’obra forçada dels països ocupats, tot i que el ministre Albert Speer s’hi oposava. També, el líder alemany va retirar les exempcions per fills únics de dones viudes.

En el front oriental:

A Crimea, davant la imminent atac soviètic, el mariscal Paul Ewald von Kleist va ordenar l’inici de l’evacuació del 17º Exèrcit alemany per què prestés millors serveis en altres sectors.

A Itàlia:

El Consell de Ministres va aprovar el decret sobre l’organització militar del nou Estat.

En el Pacífic:

A Rabaul, la gran base aeronaval japonesa a l’illa de Nova Bretanya, els neozelandesos es varen aproximar una mica més a l’illa en desembarcar a les Illes Mono i Stirling, del grup de les Treasure, propers a l’illa de Bougainville.

Per la seva part, el general japonès Jinichi Kusaka va informar al seu cap de la Flota Combinada, que les seves forces aèries acusaven de fatiga per les ofensives i contraofensives, que s’havien vist obligades a mantenir des del desembarcament dels nord-americans a Guadalcanal, a l’agost de 1942, constant que només l’hi quedaven 116 avions entre caces i bombarders, una xifra absolutament insuficient per contenir els atacs nord-americans. Davant d’aquesta urgència, va demanar l’enviament de 4 divisions de caces i 3 de bombarders en picat.