Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre un informe del mariscal Gerd von Rundstedt que anunciava que era més que possible una invasió aliada per mar a França a la primavera de 1944. El mariscal Erwin Rommel, que acabava de ser destituït en el comandament de tropes al nord d’Itàlia, va ser destinat d’immediat a França, on va quedar a càrrec d’organitzar el Mur Atlàntic.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Unitats soviètiques varen arribar al a Perekop, al nord de Crimea, i varen expulsar pràcticament tot el 17º Exèrcit alemany a la banda esquerra del Dnièper. D’aquesta manera els soviètics tenien Kiev al seu abast.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la Conferència de Moscou començada el 19 d’octubre amb els diplomàtics Anthony Eden i Cordell Hull i amb els representants soviètics Viatxeslav Mólotov i Iosif Stalin. De totes aquelles reunions en va sortir el principi del terme de rendició sense condicions en què volien sotmetre als països de l’Eix, així com també la voluntat de fundar una organització internacional per preservar la pau mundial. A la vegada, es va distingir als “grans criminals”, els que havien comès crims en diversos països, d’aquell que havien comès crims en un sol país. Els primers haurien de ser castigats pels Aliats; els segons serien retornats als llocs dels seus crims per ser jutjats allí. També es va anunciar que Àustria, com a primera víctima de l’agressió nazi, tenia que ser alliberada del domini alemany.

A Turquia:

A les tres de la tarda, Elyesa Bazna es va reunir amb Ludwig Carl Moyzisch de l’Ambaixada alemanya per ensenyar-li unes fotografies del cable secret que aquella mateixa tarda l’ambaixador britànic Hughe Knatchbull-Hugessen havia rebut amb les condicions imposades pels soviètics. Mólotov exigia un immediat desembarcament a França i volia que es convencés a Turquia perquè entrés a la guerra. Per això, l’ambaixador britànic tenia que reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors turc, Hüseyin Nuyman Menemencioglu, el 4 de novembre. Els soviètics també demanaven que es convencés a Suècia perquè permetés la instal·lació de bases russes en el seu territori. El telegrama també deia que Eden s’aturaria del seu viatge a Moscou a El Caire. Però Bazna demanava molts diners per aquestes fotografies.

A les deu de la nit, Bazna va dur les fotografies a l’Ambaixada per entregar els dos rotlles amb 52 negatius a canvi de 20.000 lliures. Entre els negatius hi havia missatges secrets entre el Foreign Office i l’Ambaixada d’Ankara. L’endemà les fotografies varen ser analitzades per Franz von Papen, que el dia anterior havia sigut el seu aniversari. L’ambaixador va ser qui va decidir posar el nom de Ciceró a Bazna.

A Birmània:

La 38ª Divisió xinesa va fer retirar els japonesos i va avançar cap a la vall de Hukawng.