En el front oriental:

En el sector sud, les forces soviètiques varen ocupar l’istme de Perekop, tallant la retirada per terra a Crimea del 17º Exèrcit alemany. Aquest exèrcit va ser protegit amb un contraatac del Heeresgruppe A en el sector de Melitopol i d’aquesta manera varen començar a marxar de Crimea sense poder intervenir en les operacions on els seus companys del Grup d’Exèrcits del Sud tenien tant necessitat de reforços. Al nord, els soviètics varen ocupar la ciutat d’Armiansk i varen aconseguir desembarcar a l’est de Kerch.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, les potències aliades varen firmar la Declaració de Moscou on s’explicava com s’havien de tractar els criminals de guerra. Un dels punts més interessants deia que els criminals de guerra que havien comès crims en un lloc determinat havien de ser entregats al país corresponent i jutjar-los segons les lleis d’aquell país, però en un altre punt es determinava que els criminals de guerra que haguessin comès crims en llocs que no podien ser localitzats des d’un punt de vista geogràfic perquè afectava a més d’un país serien jutjats per una decisió conjunta dels Aliats. El document va ser redactat pel secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, i l’Anthony Eden i en Viatxeslav Mólotov, i va ser firmat per en Franklin Delano Roosevelt, en Iosif Stalin i en Winston Churchill. Durant aquesta trobada, Stalin li va assegurar a en Cordell Hull que estava disposat a atacar Japó quan Alemanya sigués derrotada.

En el Reich:

A Alemanya, en Joseph Goebbels va rebre l’esborrany del comunicat final de la Conferència de Moscou i se li va comunicar que en Iosif Stalin havia tingut que accedir a les exigències de les potències occidentals. El ministre alemany es va llegir amb atenció l’aparat que explicava com s’havia d’arribar a la rendició incondicional alemanya, l’obligació d’Alemanya i d’Itàlia d’entregar als criminals de Guerra, l’aparat que deia que Àustria tornaria a ser un país independent i l’apartat que deia que en un futur naixeria una organització internacional per preservar la pau. Aquest informe no el va va preocupar com el següent que va llegir perquè en aquest s’explicava que durant deu dies, entre l’11 i el 20 d’octubre de 1943, en el front oriental havien mort 9.279 soldats alemanys, 39.540 varen resulta ferits i 5.225 varen ser declarats desapareguts.

En una presó alemanya, els nazis varen decapitar amb una destral a la militant sindicalista de la metal·lúrgica Susanne Masson.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de les Salomó, després d’un simulacre a Choiseul, els marines d’en Chester Nimitz de la 3º Divisió que comandava l’almirall Wilkinson varen desembarcar a la costa occidental de l’illa de Bougainville, a 210 milles de Rabaul. Aquesta illa era l’objectiu final de la campanya a les Salomó per després avançar amb les forces d’en Douglas MacArthur cap a Nova Bretanya. L’illa era d’una gran importància estratègica, ja que oferia en els Aliats aeròdroms que podien ser utilitzats per les operacions contra la base japonesa a Rabaul, on els japonesos estaven concentrant les seves forces per defensar-se. Però la batalla no seria fàcil perquè l’illa era defensada per 40.000 soldats i 20.000 marines. La majoria estaven concentrats al sud, però les forces nord-americanes varen desembarcar més a l’oest, a la badia de l’Emperadriu Augusta, on hi ha menys defensors, uns 30, que tot i això varen oferir una ferotge resistència. Aquí hi havia un bon port i espai per les dues pistes d’aterratge construïdes pels Aliats a Pica i Torokina.