Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, a la tarda, la cúpula nazi es va reunir per celebrar el Putsch de 1923. Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels gauleiters i els Reichsleiters, però el ministre de l’Aire li va faltar seguretat alhora de parlar. Després, Adolf Hitler va arribar a la Löwenbräukeller, plena de vells camarades del NSDAP, on va explicar la situació en el front oriental i els atacs aeris dels britànics a les ciutats alemanyes. Dels bombardejos, el dictador va dir que quan acabés la guerra posaria en marxa una gegantesca obra de reconstrucció. D’Itàlia va explicar que la carrera dels Aliats cap al Brenner havia arribat a ser una ofensiva cargol molt al sud de Roma. Joseph Goebbels va quedar tan entusiasmat pel discurs de Hitler que va ordenar radiar-lo per totes les emissores del país.

---

En el camp de concentració de Buchenwald, cinc presoners que havien sobreviscut als experiments per trobar un medicament contra el tifus varen ser portats davant del cirurgià Erwin Ding per provar ara una pomada contra les cremades que estava en fase d’investigació. El kapo Dietzsch els va administrar una anestèsia suau perquè no poguessin defensar-se, però insuficient com perquè no patissin i no veiessin el què els passaria. Ding els va aplicar llavors una barreja de cautxú amb fòsfor sobre una superfície de la pell d’uns 7 per 3 centímetres. Després va inflamar el preparat i el va deixar cremar al damunt de la pell dels presoners fins que s’apagués. En la majoria dels casos es va apagar en un minut, però en un dels presoneres el preparat li va estar cremant durant 20 minuts. Després de cobrir les cremades amb el R 17, també va provar d’aplicar-los el sulfat de coure, oli de fetge de bacallar i inclús aigua.

A Polònia:

El cap de la Policia, Friedrich Wilhelm Krüger, va ser substituït per un cap de policia perquè la violència brutal de la policia en el Govern General estava causant rancor entre els polonesos. Hans Frank va ser un dels impulsos per expulsar-lo.

A Bèlgica:

El Front de la Independència, un grup resistent belga, va repartir milers d’exemplars d’un fingit Le Soir, el diari belga col·laboracionista, demanant al poble belga que s’aixequés contra els alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

La tímida ofensiva del Grup d’Exèrcits del Centre de Günther von Kluge va quedar completament aturada en el sector de Kalinin per la falta de suport del Grup d’Exèrcits del Nord de Georg von Küchler. Els dos mariscals preferien conservar les seves escasses tropes enlloc de malgastar-les en un atac suïcida.

En els Estats Units:

A Washington, en la Conferència d’Atlantic City en la que hi varen assistir els representants dels 44 membres de les Nacions Unides, es va fundar l’Administració de Socors i Rehabilitació de les Nacions Unides, la UNRRA, amb l’objectiu de preveure les necessitats que sortissin durant la post-guerra com l’ajuda humanitària i la reconstrucció. Més tard tindria un paper molt important en les situacions d’emergència de la post-guerra com les repatriacions.

A Algèria:

A Argel es va reorganitzar el Comitè Nacional de la França Lliure del qual Charles de Gaulle en va quedar com a únic president.