Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Saló del Centenari de Breslau davant d’uns 10.000 joves oficials. El líder alemany els va parlar bàsicament de l’enfortiment de la instrucció política dels cossos d’oficials. Al final del discurs, el públic el va ovacionar i Hitler va sortir molt content de l’acte.

A França:

De Drancy va sortir el transport número 62 direcció a Auschwitz. Entre les víctimes hi havia el president de Conistoire, Helbronner, i la seva esposa. Tots varen acabar a la cambra de gas.

A la Gran Bretanya:

La BBC va anunciar que Oswald Mosley quedaria lliure. Des del maig de 1940 estava en presó preventiva. Ràpidament, els periodistes i els fotògrafs es varen abraonar a la presó de Holloway per poder fotografiar i entrevistar a Mosley.

En el Mediterrani:

Els britànics desembarcats a l’Egeu es varen tenir que rendir als paracaigudistes alemanys, que només a l’illa de Samon varen fer al voltant de 5.000 presoners.

En el Pacífic:

A les quatre de la matinada, 35.000 soldats nord-americans de la 2º Divisió d’infanteria de Marina varen desembarcar a les platges de l’illa de Betio, a l’atol de Tarawa, amb el suport de la flota més gran desplegada fins aquell moment en el Pacífic: 17 portaavions, 6 d’ells d’esquadra i la resta lleugers o d’escorta, 12 cuirassats, 8 creuers pesats, 4 creuers lleugers, 66 destructors i 38 transports. Mentre els marines tocaven l’arena, el USS Mariland disparava amb els seus canons sobre les posicions japoneses i la 27º Divisió d’infanteria nord-americana es dirigia a la platja de l’illa de Butaritari, a l’atol de Makin, com a part de la campanya per eliminar les bases japoneses d’avions de reconeixement a les illes Gilbert. Els nord-americans confiaven en dominar la situació aquell mateix dia, però errors de càlcul de l’Alt Comandament varen dur en els mariners a enfrontar-se a pràcticament 5.000 japonesos, alguns d’ells personal civil. La barrera de defensa japonesa va obligar a les llanxes de desembarcament a deixar els homes a gran distància de la platja, des d’on alguns seran abatuts pel foc de l’artilleria i les metralladores japoneses. Per no patir grans pèrdues, varen entrar en acció els nous LVT, mescla de tancs i llanxes de desembarcament, que després de dur un batalló a la platja podien funcionar com a transports blindats o tancs de suport a la infanteria. A més, a l’illa hi havia alguns tancs Tipus 95, que varen quedar obsolets davant als Sherman i varen quedar destruïts des del primer moment. La batalla, que seria coneguda com la Batalla de Tarawa, va acabar el 23 de novembre de 1943 amb victòria nord-americana però amb el cost de 1.500 soldats nord-americans morts i 4.700 japonesos morts.